LA BARRACA DE SANTANTONI
De molts costums perduts, un d’ells és l’escenificació de les temptacions de Sant Antoni que als pobles de la Ribera d’Ebre en deien La Barraca.
Diu el folklorista Amades: “Al mig de la plaça plantaven la Barraca. El qui feia de Sant anava vestit a tall d’ermità i solia portar penjats a la cintura uns rosaris ben llargs. Mentre seia al costat d’una taula se li presentava el dimoni guarnit amb banyes ben grosses i una llarga cua feta amb un forc d’alls. Convidava al Sant a jugar a cartes. En vista que no el podia guanyar se n’anava irat i cridava una colla de súbdits seus perquè temptessin el Sant. La dimoniada s’escampava pels voltants de la Barraca i feien gestos extravagants que semblaven que volien pervertir l’ermità, que no parava de pregar.
Desesperat en veure que no podia seduir el Sant, se n’anava furiós a cercar els seus perquè calessin foc a la Barraca.
Així que era fora es presentava un àngel que prevenia el Sant del perill que corria i se l’emportava.
Els diables encenien la Barraca i feien un ball rodó al voltant de la foguera”.
És així com ho explica Joan Amades en el seu Costumari Català, però es veu que no va poder recollir cap de les diferents poesies o textos que es deien en aquell temps llunyà i així no en publicà cap.
He intentat fer una reproducció segons el que explica emprant el llenguatge d’aquell temps amb la particularitat filològica d’Ascó, conservada, encara, en el llenguatge popular.
VEU:
Oh gent d’Ascó, ascolteu
la vida de Santantoni
i imiteu-la com pugueu.
(Apareix Santantoni repartint coses per la gent)
Ere fill de casa bona
però per l’amor de Déu
tot lo que tenie dóna.
(Apareix lo dimoni)
Ambejós va lo dimoni
de la seua Santedat
i vol tentar a Santantoni.
DIMONI: (Entre dins de la Barraca i diu a Santantoni)
Io no tinc lloc per dormir.
Juguem la barraca a cartes
i si’t guanyo, per a mi!
VEU:
I juguen al trenta-ú.
Lo dimoni n’hi fa trenta,
Santantoni trenta-ú.
(Santantoni despatxa lo Dimoni, que va a buscar els altres)
Per veure de fe’l pecar
lo Dimoni cride als altres
i’l comencen a temtar.
DIMONI SUPÈRBIA:
Oh quin Sant més Sant, més Sant!
Torna al món que tots t’admiron
i dixa de resar tant!
SANTANTONI: (Que li veu la coa)
No’m temtaràs pas, carnús,
que’t vec la coa i les banyes
i dic mil camins... Jesús!!
(Lo Dimoni marxe corrents)
DIMONI AVARÍCIA: (Porte una bossa de diners)
Si vols que no’t falto res,
te’n donaré tants com vulgos,
però no has de resar més.
SANTANTONI: (Li tire la bossa dalt de la Barraca)
No’m temtaràs pas, carnús,
que’t vec la coa i les banyes
i dic mil camins... Jesús!!
DIMONI IRA: (Porte un garrot)
No veus que tothom se’n fot!
Dixa’t astar de resar!
Comença a cops de garrot!
(Lo Dimoni dóna lo garrot a Santantoni)
SANTANTONI:
No’m temtaràs pas, carnús,
que’t vec la coa i les banyes
i dic mil camins... Jesús!!
(Santantoni l’arromet a cops de garrot)
DIMONI GOLOSIA: (Porte un cistell en raïm)
Santantoni astàs molt prim!
Mira lo minjar que’t porto...
Tasta, tasta este raïm!!
SANTANTONI:
No’m temtaràs pas, carnús,
que’t vec la coa i les banyes
i dic mil camins... Jesús!!
DIMONI ENVEJA: (Porte a la mà una capa i una corona i li pose tot a Santantoni que astà agenollat)
Vestix-te de santitat.
Los altres sants van ben macos,
i tu, tot apedasat!
SANTANTONI: (Li veu la coa, se trau la corona i la capa i l’arromet a cops de capa)
No’m temtaràs pas, carnús,
que’t vec la coa i les banyes
i dic mil camins... Jesús!!
DIMONI PERESA: (Porte un coixí vell)
Mira, si’m vols creure a mi,
dixa’t astar de rosaris
i agita’t a dormir.
SANTANTONI: (Lo dimoni pose lo coixí a terra i Santantoni va per agità’s, però li veu la coa, pegue un bot, agafe lo coixí i arromet al Dimoni a cops de coixí)
No’m temtaràs pas, carnús,
que’t vec la coa i les banyes
i dic mil camins... Jesús!!
DIMONI LUXÚRIA: (Un Dimoni s’ha vestit de dona ben axageradament, pits i cul, però porte banyes i coa)
Oh, Santantoni gloriós!
No veus lo guapa qu’astic
i quin cos tinc més armós?
SANTANTONI: (Se la mire i al veure-li les banyes i la coa, diu)
No’m temtaràs pas, carnús,
que’t vec la coa i les banyes
i dic mil camins... Jesús!!
(Lo Dimoni marxe molt enfadat)
VEU:
Lo Dimoni s’anfadat,
convoque tota la tropa
i volen fer un disbarat.
SANT MIQUEL: (Que hu veu tot avise Santantoni)
No tingos po a Sant Miquel!
Santantoni vine amb mi
i anirem a resar al cel.
(Marxen Santantoni i Sant Miquel)
VEU:
Los dimonis poc a poc
van rodejant la Barraca
i li calen força foc.
(Los dimonis ancenen la fuguera)
Santantoni s’ha salvat.
La barraca’s fa fuguera
i tothom balle de grat.
Santantoni les sap totes,
fa de Barraca fuguera
i a la plaça ballen coques.
Santantoni és lo Patró!
I tots volten la fuguera
Ballant la Jota d’Ascó
Carmel BIARNÉS i BIARNÉS (1987)
LA PRIMERA REPRESENTACIÓ DE LA BARRACA DE SANT ANTONI
A partir d’aquest text inèdit de Carmel Biarnés i Biarnés el passat 15 de gener es va escenificar aquesta representació a la plaça de l’Església en el marc de la Festa de Sant Antoni.
La proposta va resultar un èxit per diversos motius. Per la seva originalitat, pel secretisme amb què s’havia preparat i, alhora, per l’expectativa creada, pel clima i el context on es va dur a terme, per la brillant actuació dels actors i, en definitiva, per la bona comunió i sintonia que es va crear amb els espectadors, els veïns del poble.
La representació es va fer amb la participació de:
Coordinador: Joan Baptiste Viscarro
Actors:
Sant Antoni: Sisco Batiste
Sant Miquel: Miquel Ferrús
Satanàs: Jordi Ferrús
Dimonis:
Palmira Caballé (avarícia)
Toñi Gálvez (ira)
Carme Jornet (golosia)
Dolors Jornet (enveja)
Biel Pubill (supèrbia)
Miquel Roigé (luxúria)
Victoriano Roigé (perea)
Narrador: Josep M. Raduà
Maquillatge i perruqueria: Jordi Jornet, Miquel Àngel Jornet i Olga Ortega
Vestuari: Angelina Biarnés, Magda Biarnés i Paulina Llop
Constructor de la barraca: Ramon Sans
Efectes especials: Jordi Jornet
Val a dir que Vídeo Ascó Televisió, en motiu de la celebració de les Jornades d’estudi sobre la Festa de sant Antoni als Països Catalans celebrades a Ascó els dies 17, 18 i 19 de febrer de 2006, va editar un DVD del qual sabem que s’han interessat diferents entitats culturals, destacats estudiosos i professors universitaris que treballen sobre la temàtica de les representacions teatrals populars.
