EL DARRER MATALASSER D'ASCÓ

Montserrat ORTIZ i SERRANO
MALPÀS núm. 8, agost 1995

El seu treball era cosir matalassos de llana i fer guarniments pels animals, folrar cadires, cosir toldos i fer pilotes. Als 12 anys ja va començar a treballar al costat del Sr. Miquel Ortiz Montaña; ell va ser qui li va ensenyar. Durant un temps va estar treballant de marroquiner a Barcelona. La Guerra el va separar dels seus, quasi dos anys a França en un camp de concentració. Finalitzada la Guerra, comença de nou sense un ral. I des de llavors fins la jubilació, tota la seva vida la va dedicar a fer guarniments i matalassos. Ell es diu: Josep LECINA BUJ

Qui us va encaminar a fer aquests ofici?
Mira, durant tres anys vaig estar aprenent al costat d'en Miquel Ortiz Montaña, ell me'n va ensenyar. Desprès vaig anar voltant d'Ascó a Móra la Nova, de Móra la Nova a Móra d'Ebre, de Móra d'Ebre a Sant Celoni fent de guarnicioner i de matalasser. Vaig anar a Barcelona a treballar de marroquiner, a fer articles de viatge, a la Rambla de Catalunya, a la Casa GODERN, davant mateix de l'estàtua d'en Claver. Vivia al Carrer Girona entre Còrsega i Rosselló. Vaig venir cap a Ascó un any abans d'anar al servei i anava fent matalassos i de guarnicioner. Llavors em van quintar i em va tocar a Ceuta. Vaig venir de permís i ja va venir la Guerra. A la guerra vaig anar fent lo tonto per aí i després cap a França a un camp de concentració. En acabar la guerra vaig tornar cap a Ascó.

I després de la guerra què?
Doncs, no hi havia un ral. La mare tenia 15 duros i me'ls va donar. Vaig anar a Caspe a compra'm unes agulles, i a treballar fins ara.

Teníeu feina?
Feina n'he tingut molta. Vint-i-sis anys tenia quant vaig començar aquí. Em vaig casar, i la dona m'ajudava a fer matalassos i el que podia... a cosir els toldos dels raïms, dels carros o dels camions i ens havíem d'agafar a tot lo que passava per poder viure.

Quants matalassos fèieu a l'any?
Durant l'any feia uns 900 matalassos; als primers anys tots eren normals i després tothom els volia a l'anglesa. A l'anglesa es tracta d'un bordó al voltant dels matalàs i així queda més quadrat.

On fèieu els matalassos?
Al començament anava per les entrades picant amb los totxos per les golfes, per les entrades, pels terrat, on podia. Hi havia cases on els feies a l'entrada i després ho havia de pujar per unes escales estretes i patia molt. Aquesta feina l'ha de fer un jove. La dona m'ajudava a cosir els matalassos.

Qui rentava les teles dels matalassos?
Les teles les anava a rentar al riu com l'altra roba. Em vaig matar picant amb los totxos, vaig engollir molta pols com que no hi havia aigua al poble, no és com ara que hi ha detergents, aigües corrents i rentadores. Al cap d'uns anys vaig comprar-me una màquina que és una batidora que espolsa la llana, et trau tota la pols i la llana queda més estarrufada i més maca.

On compràveu la llana?
La llana la comprava pel Baix Aragó i al final en uns magatzems de Vic. A Ascó hi ha llanes molt bones.

Avui en dia quasi ningú no dorm en llits de llana, què en pensa vostè?
Mira los metges demanen que caminis i que beguis aigua. Tots diuen lo mateix. Jo dormo amb dos matalassos de llana, al menys fan 30 cm. cadascun i no te'ls canviaria ni per Flex ni Pikolin, per re els canvio. Aquests meus ja tenen la forma del cos i dormo una meravella. Jo tinc totes els vèrtebres malament, però mira al llit no me'n sento. En fi, que tothom faci el que vulgui però jo aconsellaria que la llana no la llencin perquè pot tardar anys però a la llarga valdrà molts cèntims. Si jo fos jove i tingués un magatzem gran no faria res més que comprar matalassos de llana. És clar los metges Pikolin de Saragossa diuen que s'havia de dormir amb matalassos i no de llana. Perquè el majorista més gran de Pikolin era metge, això ja fa 50 anys.

Quant feia pagar per fer un matalas?
D'un matalàs 800 ptes. I a l'anglesa 1.000 ptes. Avui si fos jove encara m'atreviria a fer-ne si algú m'ajudés a arreplegar la llana i tirar-la. Amb això de tirar-la he tingut molta gràcia en repartir-la. Sempre m'ha agradat tirar-la a pols la llana, perquè sinó es fa un caballó al mig i a dormir a les vores.

Treballàveu per Ascó només o també per fora?
Molta gent de la Torre, Vinebre i Flix venien a veure a Jorge. Una vegada vaig anar a La Fatarella a una casa a fer matalassos i de 400 cases que hi havia, en vaig fer 390.

Teníeu algun horari?
De les quatre del matí fins les deu de la nit fèiem 12 i 14 matalassos. 10 rals (2,50ptes). Jo estic molt content de la gent del poble. Ascó no ha estat mal pagador.

Què fèieu de guarnicioner?
Feia totes les peces de les mules, que es componen de cabestre, cabaço, bastet, collar, sofra, reculants, barriguera i arriendes.

A part del guarniment d'un animal , fèieu d'altres coses?
Una vegada, vaig arreglar una cadira, un dia un silló i així vaig anar fent. Treballava amb escai. Feia aubarques. Per la Nuclear vaig fer moltes bosses pels encofradors per ficar les tatxes.
Jo cosia amb les dues mans, dues agulles i una lesna (punxó). En una mà una agulla i, a l'altra, l'agulla i la lesna. Vaig ensenyar molta gent a cosir pilotes amb dues agulles i la lesna a la mà: nois, noies, petits i grans. Cosia pilotes de futbol per un Senyor de Barcelona i després per un de Fabara. A dalt, a la sala del Stop, allí en unes taules i unes gafes la gent feien pilotes. Al final va arribar un moment en què tenia molta feina i ja m'ho vaig deixar perquè no donava l'abast.

Quant cobràveu per una vestimenta d'un animal i com aconseguíeu la pell?
De totes les peces d'un animal 80 ptes. D'un cabestre 10 ptes. D'una cibadera 5 ptes. I d'unes arriendes 12 ptes. Quan es moria un animal, tan si era ruc, matxo o somera, anava en Joan Ribes Montaña a retirar-lo de la casa i el prenien al camp. L'espelletava i ficava la pell amb sal o amb cendra (si no tenia sal) i xusclava tota la sang de la pell. Després, amb la pell, feia aubardons. Hi ha cases d'Ascó que tenien més d'un aubardó.

Quines eines utilitzàveu?
La mitja lluna, tallanc, unyita, ambotidora, compasso, la màquina de tallar, lesnes, les taules de cosir, dil, gafes, taxtes, grapes.

Teníeu feina de guarnicioner?
Sempre he tingut molta feina. Quan la Guerra es van perdre molts carros i molts guarniments i, és clar, després se'n van haver de fer, i durant molts anys hi va haver molta feina.

Abans o ara?
Avui lo que m'hagués agradat és que algun noi em digués: - Ensenyeu-me a fer matalassos! perquè avui encara es guanyaria la vida. Però la gent s'ha decantat molt al Flex i al Pikolin. Aquesta feina acompanyada d'una altra li permetria poder viure. Aquests dos oficis estan desapareguts; com ningú vol pols... Jo n'he engollit molta de pols. L'ofici de matalasser cap jove no el vol fer i dóna per menjar.