EL MOLÍ FARINER FLOTANT DE LA COMANDA D'ASCÓ

M. Carme PROS i JORDÀ
MALPÀS núm. 31, setembre 2001

Poc abans del començament de la nostra era, quan els romans vencedors varen entrar al palau del rei Mitridates VI del Pont (Turquia) s'admiraren en veure que hi havia un molí d'aigua de rodet horitzontal, i, per tant, d'eix o arbre vertical. Aquells qui ho han estudiat creuen que devia tenir una potencia equivalent a un cavall.
Després, en els treballs teòrics de l'enginyer i arquitecte de Roma Vitrubi, ja trobem representat un tipus diferent de molí d'aigua: el molí de roda vertical, que necessitava un engranatge per poder moure les moles. L'existència d'aquest sistema de transmissió del moviment rotatori permetia un augment de potència del molí que com s'ha calculat podia arribar assolir la potència de tres cavalls. Prop de la ciutat romana d'Arles, a la Provença francesa, s'han trobat molins d'aquestes característiques. I el cas és que la indústria molinera conegué el seu màxim esplendor a l'edat mitjana continuant fins al s. XVIII i XIX.

El molí fariner

El molí fariner utilitza l'aigua dels rius com a font d'energia natural. Per prendre i conduir l'aigua calen unes construccions especials, entre elles la reclosa i el canal. En bona part a causa de les riuades, l'aigua ha d'ésser retinguda per mitjà de la reclosa que permet elevar el nivell de l'aigua, i desviar-la cap a una canal. Les recloses són molt variades; precisament a Ascó n'hi havia una i era una construcció de pedra.
Ja a Catalunya hi ha inventariats 690 molins fariners hidràulics, i a la Ribera d'Ebre 10, dels quals 9 eren al municipi de Tivissa. Concretament a l'Ebre, com en tots els rius cabalosos, s'instal·laren rodes de pals i molins flotants. Els molins podien quedar inutilitzats quan baixava el nivell de l'aigua o pujava molt; una solució fou la construcció de molins flotants d'una o dues rodes que treballaven amarrats en un dels marges del riu.

El molí fariner d'Ascó

El molí flotant de farina d'Ascó (ja desaparegut) estava situat davall la riba, a l'Aumadrada. Dos llaüts de diferent grandària feien de suport a la plataforma de la casa del moliner i a tot el material del molí: la tremuja, el canalot, l'ull de la mola, la mola volandera, la mola sotana, el farinal, la farinera, el rodet, el carcavà, etc. Entre els dos llaüts hi havia la roda vertical de pales i d'admissió inferior.
Aquest molí ja s'anomena als capbreus celebrats a la comanda d'Ascó (per Ascó i Vinebre) des de 1558, i en una concòrdia senyorial entre el comandador i les universitats d'Ascó i de Vinebre de 1562 (dues viles poblades aleshores per cristians nous conversos i vells, cadascun d'ells amb la seva pròpia universitat i organització municipal fins a la darreria del segle XVI).
El primer capbreu que coneixem de la comanda d'Ascó, de 1558, pel que fa als cristians vells d'una i altra vila recull el seu deure de moldre el gra al molí fariner del senyor, pagant la setzena part dels grans a moldre (amb la prohibició de "no metre ni posar farina dins lo dit terme per a vendre", sota pena de 60 sous); sols si es tractava de moldre gra per a vendre la farina fora del terme d'Ascó, podien anar a moldre en altres molins. Ara, instal·lat el molí sobre el riu, tots els cristians vells eren obligats a carregar-lo fora del clos de la Vila i havien de pujar-lo o baixar-lo segons el nivell de l'aigua sense rebre a canvi cap remuneració; en qualsevol cas, el senyor estava obligat a tenir el molí a ses costes i despeses i tenir-lo" a compte que puguin moldre, e donar moliner per a moldre".
El 5 de maig de 1562, es concerta una concòrdia entre el comandador d'Ascó fra Gabriel Àngel Sans i "les Universitats e singulars persones de la vila d'Ascó i del loch de Vinebre, així cristians vell com novament convertits" amb la qual es resolen uns "plets, qüestions e demandes" plantejats pel senyor contra aquestes universitats. I entre aquelles qüestions litigioses i la solució a la qual s'arribava destaca la següent: "Pel que fa al molí fariner, sit al mateix riu Ebre, els vassalls i Universitats estarien obligats sempre y en quant siran requestes o demanades per publica crida o en altra manera, ..., anar a traure'l de l'aygua, pujar, devallar y possar en l'aygua, sota pena de 60 sous".
Ja en un altre capbreu de 1607 segueix apareixent el deure dels veïns d'anar a moldre al molí fariner senyorial d'Ascó. I expulsats els moriscos d'Ascó el 1610, la nova Carta de Població de la Vila de 1615 indica:

- "20. Ytem que si el señor tiene molino en la encomienda de Ascon, tengan obligación todos los vasallos de ir a moler en él, y si está en agua sean obligados a subirlo y bajarlo donde fuere menester, y sacar, y meterlo dentro del agua, como se ha acostrumbrado.
- "30. Ytem que por cuanto se ha de hacer molino en término, y los álamos que hay en él, son necesarios para la obra del molinero, que nadie pueda cortar aquellos que la Señoria señalare con una cruz, aunque están en sus heredades sin la licencia del Señor".

Aquell molí fariner flotant d'Ascó ha arribat fins quasi bé els nostres dies, i curiosament al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ubicat a Terrassa hi ha una reproducció seva.

"L'aigua esdevé llibertat i bellesa i genera força, treball i riquesa".