CISTELLERIA DE L'EBRE. EL NANSER JOSEP BALAGUER DE SANT CARLES DE LA RÀPITA (MONTSIÀ).

M. Carme QUERALT i TOMÀS
Museu del Montsià
977 70 29 54
Afarnos@montsia.altanet.org

L'Algadir dels Alfacs, núm. 1.
Patronat Municipal d'Acció Cultural.
Sant Carles de la Ràpita, març 1997, pàg. 99-104

Des d'antic, i arreu de la Mediterrània, mots pescadors han elaborat les nanses que ells mateixos o que altres pescadors necessitaven per pescar. Nanses fetes amb jonc, vímet o canya, aprofitant les temporades de mal temps, o alternant aquesta feina amb la sortida a la mar per pescar.
Fins fa pocs anys, les nanses eren una de les arts de pesca més populars de Sant Carles de la Ràpita. A principis d'aquest segle, la quinzena de pescadors-artesans que es dedicaven a l'elaboració artesanal de nanses compraven de forma conjunta un camió de jonc; era la quantitat justa de jonc que necessitaven per fer-se les nanses, cada temporada.
D'alguns d'aquests pescadors-artesans de Sant Carles de la Ràpita (elaborar nanses ha estat sempre un treball exclusivament masculí) en tenim memòria bibliogràfica: Ramon Balaguer i Sabaté, Francesc Navarro i Santos, Josep Brunet i Pepiol... (1).
Avui dia, però, ningú distribueix jonc en grans quantitats -arreu la cistelleria és una activitat que gairebé ha desaparegut- i només Josep Balaguer i Agosto, conegut com el tio Morulla (2), mant‚ aquesta activitat artesana, elaborant per als seus fills nanses per pescar sèpia. Nascut a Sant Carles de la Ràpita l'any 1915, Josep Balaguer és nanser per tradició local i familiar. Una família que s'ha dedicat tradicionalment a la pesca, ja en els seus orígens tortosins.

"Nanses, cabassets de palangre. Quan acabe jo s'acabarà tot!. Mons fills ne saben fer, pero van a treballar i això és costós de fer... Pleguen cansats i ja no s'hi posen. Abans, quan fea mal hora i treballava a casa, com que no anaven a la mar s'hi ficaven i feen alguna nansa." (J. B.) (3)

Abans, amb nanses es pescaven moltes espècies: llagosta, llobarro, moixarra, sèpia,... i per cadascuna s'utilitzava un tipus de nansa diferent. Les nanses per pescar sèpia elaborades per Josep Balaguer són nanses relativament grans, teixides en una malla molt ampla, feta amb joncs segats al delta de l'Ebre i fil de niló, aplicant unes tècniques i un procés de treball que va aprendre del seu avi, i que ha ensenyat als seus fills, també pescadors:

"En vaig adeprendre als 15 anys de mon iaio. Allavons hi havia quinze o setze nanseros a la Ràpita. Igual feem nanses que palangres. En palangre a les pesqueres que es va és a l'estiu a la moixarra hasta l'octubre, al bonítol al novembre i al tallahams casi tot l'any." (J. B.)

A aquesta activitat s'hi ha dedicat sempre a temps parcial com a complement a la seva feina de pescador (la seva primera sortida a la mar a pescar va ser als dotze anys), a partir del mes de juliol, quan s'ha assecat el jonc que cull entre el juny i el juliol, fins ben entrat el mes de novembre.

"Les nanses sempre mos les hem fet natros. Els materials, un cércol de matissa, jonc, vergues de morera o de xop, canya, fil de nylon i corda o ramal. Dins lliguem un ramet d'atzarà o de palma de margalló per a atraure les sèpies..." (J. B.)

Abans utilitzava fil de cànem per anar teixint les varetes de jonc, des d'un cèrcol que dóna forma a la boca superior del buc fins a la base, obrint la malla en espiral, i muntant-la sobre altres cercles -anomenats vies- fets amb canya, que va col·locant per evitar que la nansa es deforme. La verga de morera l'usa per fer les quatre vies verticals exteriors que formen, amb les vies horitzontals, l'armadura de la nansa, per reforçar-la.
A la nansa sepiera no s'hi posa esc. I és que la pesca de la sèpia amb nansa es basa en el fet que la femella, que sempre desova en un lloc on els ous es puguen agarrar i conservar, entra a la nansa per desovar, atreta per l'ombra del galzeran o el margalló, i queda atrapada, igual que les sèpies mascles que la segueixen.
Com totes les nanses, la nansa per pescar sèpia consisteix en una peça exterior, gairebé cònica, anomenada buc, unida per la base a una altra peça en forma d'embut, i anomenada afàs, que va dirigida cap a l'interior del buc, al qual dona accés per una boca estreta, per on no es pot sortir. A l'altre extrem del buc hi ha una altra boca amb una tapadora, per la qual es treuen les sèpies capturades.
Si té l'armadura preparada, Josep Balaguer és capaç de fer una de les seves nanses en tres quarts d'hora. En un dia llarg d'estiu, ha arribat a fer set o vuit nanses. Actualment, però, segueix un ritme més pausat, d'acord amb la seva edat.
A Sant Carles de la Ràpita, les nanses sepieres es calen per llarg, a una profunditat d'unes quatre braces, formant una andana de nanses: a una corda mare es lliguen braços de corda amb una nansa a l'extrem; als extrems de la corda mare s'amarren pedrals amb una boia o gall -negra si es tracta del cap de garbí i roja si és el de llevant- per tal d'indicar-la i de localitzar-la millor.
Dos o tres dies a la setmana, en fer-se de dia, els pescadors xorren les nanses, les pugen del fons marí i buiden les sèpies capturades. Després les calen novament. De cada nansa, amb una mica de sort, es poden treure uns tres o quatre quilos de sèpia.

"Calem unes 200 nanses la temporada. La sèpia entra a desovar a l'atzarà i els mascles entren en busca d'ella. Si no fos per l'arrastre, això de la nansa és lo criadero més gros que hi ha! Natros, com som de l'ofici, no les aprofitem. Una perquè no val la pena arreglar la nansa i l'altra per la cria" (J.B.)

"Quan s'acaba la temporada, les tallem d'on estan amarrades i d'una patadadeta los esclafem la boca, para que no s'atrape cap sèpia, i les amollem a la deriva, para que no es pergue la cria." (J. B.)

Com arreu, també a Sant Carles de la Ràpita les nanses fetes amb tramat de fibres vegetals han anat essent substituïdes, per nanses fetes amb materials plàstics o amb malles metàl·liques. Són nanses més duraderes, però, també més cares i difícils d'eliminar, en fer-se malbé.

"Ara venen unes nanses que són d'una tela plastificada que fa de malla, pero reporten molts de gastos, per a fer una tirada de les nostres necessites molts diners..." (J.B.)

El mateix ha succeït amb els cabassets de palangre o amb les paneres i les cistelles per a portar peix, abans fets de jonc i de vímet pels mateixos pescadors i, actualment, fabricats amb plàstics de forma industrial. Cal dir també que Josep Balaguer, a més de nanser, és també palangrer.
Tot i que els oficis artesanals més tradicionals s'estan perdent, l'enginy de molts artesans ha estat capaç de trobar, entre les actuals necessitats socials, una nova utilitat per als seus productes de sempre. Ara fa uns anys, Josep Balaguer va donar una nova utilitat als seus coneixements tècnics, una nova funció a les nanses que ha elaborat des de ben jove, en convertir el buc d'una nansa per pescar sèpia en un maniquí per a guardar a casa els vestits de Primera Comunió de xiqueta, de manera que no s'axafen, un cop ben planxats.

"Tots los anys al temps de les comunions me demanaven una nansa per a posar el vestit. Quan va prendre la Comunió ma néta vaig dir: ara ne faré una a mida! Les dones les forren en roba i les posen aixecades para que el vestit planxat no s'embrutigue..." (J. B.)

NOTES:
(1) Sobre aquesta tradició a Sant Carles de la Ràpita veure els articles i escrits següents:
- BRUNET I NAVARRO, Joan. (1994). Delta Alfacs. Edició de l'autor: Sant Carles de la Ràpita, pàg. 47-49
- MILLAN I ROCA, Lluís. (1993). "Francesc Navarro i Santos ens parla de la pesca amb nanses i de la barraca de pescadors". Ràpita, núm. 405, pàg. 29-31
- TOMAS I PRATS, Josep M. (1968). "Pep de les Salines". Ràpita, núm. 105, pàg. 12. Aquest text apareix reproduït a MILLAN I ROCA, Lluís. (1983). Presència de la Ràpita. Una visió afectiva de Sant Carles de la Ràpita i el seu entorn. Imp. Dassoy: Sant Carles de la Ràpita, pàg. 163

(2) Sobre Josep Balaguer es poden consultar també:
- MILLAN I ROCA, Lluís. (1989). "Josep Balaguer ens parla sobre la pesca amb nanses i palangres". Ràpita, núm. 365, pàg. 20-21
- SABATER I SALAS, Anna. (1994). "El nanser Josep Balaguer". Fons de treballs inèdits. Museu del Montsià, 12 pàg.

(3) Aquestes cites reprodueixen informació oral de Josep Balaguer, recollida per Anna Sabaté, principalment, i per M. Carme Queralt, l'estiu de 1990, mentre aquest elaborava una nansa al port de Sant Carles de la Ràpita, tots tres per encàrrec del Museu del Montsià.