EL REPARTIDOR D'AIGUA

Montserrat ORTIZ i SERRANO
MALPÀS núm. 7, maig 1995

Tota una vida dedicada al transport amb lo carro, ell es diu : Joan RIBES i MONTAÑA.

- En aquells moments era l'únic mitjà de vida que teníeu?
Sí.

- Era rentable?
Ai! No hi havia res més. Just, t'havies d'espavilar i com no teníem terra havíem de viure d'això.

- Qui us va encaminar a repartir aigua pel poble?
Lo pare ho havia fet i jo també vaig seguir el seu ofici. Abans de la guerra, llavors els carros de l'aigua no hi eren. Ens dedicàvem a repartir la farina als pastissers, a les botigues de queviures, materials de construcció a la gent que feia obres, etc.
Així com ara van en camions i furgonetes, abans es feia en carro. Arribaven vagons de farina i pujàvem els sacs de 100 kg. de l'estació a ca Josep, ca Mariano, ca Pepet i ca Susana. 25 cèntims un sac de farina. Jo n'he portat molts, molts sacs de 100 kg. Dies sencers, ens feien portar un vagó de farina i jo després ho repartia.

- Quants anys ho vau fer?
Tota la vida. Jo no he fet res més. Ara quan m'he jubilat faig de pagès. Vaig començar de jovenet amb lo pare i aquesta ha estat la meva feina. Un cop va morir lo pare ho vaig seguir fent jo.

- Quines eines de treball necessitàveu?
Un animal o dos i un carro. La majoria de vegades dos animals, la cuba i volquets de vora del riu. Hi havia vegades que havia de canviar dos i tres vegades de carro. Algú em deia:
- Joan, voldria un carro d'arena. Doncs agafava el volquet d'arena.
- Joan, tinc 10 sacs de patates a l'estació. Venga!, canviava de carro i agafava l'altre.

- Quants animals vàreu tenir?
Ai! molts se van morir i es feien vells.

- Quants aproximadament?
10 o 12 animals. De quan sóc jo sol n'hi he arribat a tenir 3 animals, un macho, una mula i una somera. També he tingut cavalls. Un cavall es va morir al Xarcum del Rano desembocat. Arrastrant pins de dalt del bosc em va caure d'un cingle cap a baix i allí es va trencar una cuixa. Un altre viatge em va caure el carro al riu i la mula es va ofegar.

- Els animals els ferrava vostè?
No, Miquel del Ferrer o Serafí. Ara baixa un noi de Riba-roja. -Senyala el dia i allí al de Recadera anem a que els ferri-.

- N'hi ha molts?
Doncs sí, sí que n'hi ha però no valen 6 ptes. Tots són pencos. La mula més bona és la de cal Flare. Altrament tot són rucots i mules velles. El dia que caduquem els 4 vells s'acaba. De vegades, quan em veu algú foraster em diu:
- Que no n'hi ha al vostre poble?
- No, no en tenim; tot són tractorets.
A Ascó igual n'hi ha una vintena. Ara mateix tinc un tros a Camposines i em costa 2 hores per la carretera. No avances! Ja em diràs quina feina puc fer! Abans, com s'anaven a quedar, feien més feina.

- D'on procedeix la cuba i de quin material està feta?
Era de la Guerra; aquestes cubes les portava l'Exèrcit roig. La zona roja portava aigua per les cuines dels soldats i quan la desbandada de la Guerra, en van quedar i se les va quedar l'Ajuntament. Primer l'Ajuntament les llogava a 10 ptes. tot el dia. Si la volies 1 viatge, 2 ptes. Qui s'encarregava era Joan de ca Xoll. Anaves a la plaça de la Pau i agafaves la cuba. Però no era rentable i l'Ajuntament va decidir de ficar-les en subhasta.

- A la plaça de la Pau s'arreglaven carros?
Joan de ca Xoll feia carros. Jo li portava algun viatge los carros a arreglar.

- Encara guardeu la cuba?
Sí , la tinc desmuntada per estalviar lloc i de carros en tinc 8: 4 de rodes de goma i la resta de rodes de ferro.

- Es conserva bé?
Sí

- Quina capacitat té la cuba?
Caben 400 litres d'aigua. Jo l'omplia amb 44 galledes i em costava 2 minuts. L'oncle Josep Maria de Rondillo, que era barquer, m'ho controlava,- com que anava a estall com més cubes omplia més guanyava. Més que res perquè me'n demanaven més que no podia. Si era a l'estiu ficava el carro dins al riu i jo arromangat, patim patam au! amunt. Si era l'hivern tenia una banqueta i amb les catallusques i contant les galledes.

- De quin material esta feta la cuba?
De zinc

- Només treballava aquí al poble o sortia fora?
Una vegada vaig fer un viatge a la província de Terol a buscar pataques que em va costar sis dies. Una altre cop em van fer anar a Casp a buscar un carro. Vaig marxar amb l'animal sol i vaig tornar amb lo carro. Va ser després de l'estraperlo. A Casp encara es feien carros i a Ascó no donaven l'abast. Era per Josep Miquel del tigre que el volia per l'estraperlo i no hi havia vagons per factura'l i em diu:
- Escolta Joan, vols anar a Casp a busca'm un carro?
- Sí home!
- Quant vols?
- Mira per anar al jornal a llaurar amb l'animal guanyo 15 duros.
- Doncs té 15, 35, 45, 50 duros i ves-me a buscar el carro.
D'aquí vaig anar a dormir a Maella, de Maella a Casp per tornar a Maella a dormir. De Maella a Ascó tres dies i em vaig guanyar 50 duros que llavors era molt i ara no és res.

- La cuba només la feia servir per repartir aigua?
Sempre per l'aigua, aigua sol.

- Quin era el sistema d'omplir la cuba?
Vaig comprar una bomba a Barcelona, als Encants, que encara tinc. I la vaig ficar baix al riu. Hi havia una manguera dins de l'aigua i una dins de la cuba i passava més temps omplint amb la manguera que no en la galleda. Li costava 10 minuts omplir-la amb la bomba i, de l'altra manera, en 2 minuts l'omplia. I a més, em robava que molta gent anaven al riu a buscar uns cantes d'aigua amb els argadells. Doncs bé, agafaven la manguereta, la ficaven dins del cante i xiquixiquic
- Ai! Espera, que ja acabo!
I em feien esperar. Fins que vaig decidir emportar-me-la cap a casa.

- L'influïa els desnivells del riu?
No. Hi havia vegades que, quan tornava, havia d'encular més endins però no tenia problema.

- Quan arribàveu a les cases on dipositàveu l'aigua?
A les cisternes. Tenia una manguera de 3m i la connectava a un forat davall de la cuba i l'anava descarregant. Hi havia cases que no tenien cisterna i la pujaven de poc en poc; normalment els hi deixava a l'hora que anava a dinar. Després de dinar la recollia i tornava al reparto. L'únic dia que no deixava la cuba al carrer era pels Innocents. Sempre es quedava al carrer però pels Quintos l'amagaven.

- Com mesuràveu l'aigua?
Doncs venien a casa avisar-me
- Què podries portar-me aigua demà?
- No, que tinc compromís. Ja té la portaré passat demà.
Als corrals de bestiar també en portava: a ca Subirat… Hi havia una temporada, al mes de maig, que l'aigua era més bona perquè es desfeien les neus de dalt dels Pirineus i al maig baixava més bona l'aigua.
- Si poguessis omplir-me la cisterna pel mes de maig?
- Bé, doncs ja et guardaré un dia.
Aquí, a ca Gepo, hi ha una cisterna que hi caben 11 carros; a cal Carreter 19; a ca Masipa no sé les que hi caben. Allà, a ca Xarrapes, en caben 2 o 3 dies d'aigua.

- Quan repartíeu més, a l'estiu o a l'hivern?
A l'estiu. A l'hivern era una feina molt punyetera. L'hivern de fred hi havia dies que pujava l'aigua del riu en lo carro i aquella goteta que cau es feia un canelobre al ferro. Una de les vegades em vaig deixar lo carro ple d'aigua a ca Sisco de Subirat que tenien un corral de bestiar i li deixava i se l'anaven buidant. A aquella nit no se'n va recordar de buidar-la i l'endemà vam haver de fer foc davall la cuba perquè es desgelés.

- Tenia algun horari?
Tot lo dia si tenia treball, i si no en tenia, festa.

- Quan cobràveu?
A tant la cuba . Per aquí baix a 10 ptes. Quan anava a la Figuereta a 20 ptes. I al carrer Major a 15 ptes. Era el preu que em ficava jo. No era egoista.

- Quin any vàreu deixar de repartir?
A l'any que Jaume va fer la comunió, al 1962, quan van posar les aigües al poble. L'última cuba que vaig portar va ser a ca Forrellat. De llavors cap aquí també l'he feta anar per algú que me l'ha demanat per ensofatar al terme.
Després de ficar les aigües pujava llenya per les cases. A l'hivern hi havia una campanya de molta feina, Mare de Déu! En la construcció de la Central Nuclear va venir molta gent de la part d'Andalusia i allí la temperatura és molt càlida i aquí estaven gelats de fred.
- Juan, tráenos leña por Dios! Que estamos muertos de frío.
La gent m'ho demanava a mi, i jo els hi deia:
- D'on la voleu? de ca Pepito o de ca l'Escolà.
El transport me'l pagaven a mi; la llenya a casa de qui haguessin triat. Lo pesar també ho feia jo. Pagaven 100 duros de pesar aquí baix on hi ha l'estafeta de corre. Vaig ser un quant temps pesador, perquè no rentava i com que el que pesava més era jo, tenia una clau a casa i havia una llibreta on apuntava les pesades. Tantes pesades i tant, i l'Ajuntament em donava algo per la molèstia.

- Qui havia fet anteriorment aquesta feina?
Balitre, lo dels materials. El seu pare tenia un cavall i un ruc. Llavors Tomàs de Malia entenia una de cuba per quan feia anar el seu molí.
Lo germà del meu pare comprava boscos. Desemboscaven, feien fusta i l'enviaven en vagons cap a Reus. Inclús en llaüts cap a Tortosa, en aumadia.

- Què és això?
Troncs lligats, 2 llauters i riu avall. Després pujaven en tren.

- Abans o ara?
Ara tothom ronda. Me'n recordo quan era petit. La meva mare em donava 2 ptes. El diumenge, em gastava 2 o 3 rals i el dilluns la mare ja em tornava a fotre lo que havia sobrat, què et sembla? Me caguen la mar! No és pot parlar d'abans. Qui vulgui el temps d'abans que hi torni, jo no. I així vam anar passant. Tota una vida de treball!