TRENCANT AIGÜES

Montserrat ORTIZ i SERRANO
MALPÀS núm. 20 (pàg. 27 i 29) setembre 1998.

La navegabilitat del riu Ebre era a les seves mans i a les de seu pare Josep Mª Serra Ferré. Coneixia tots els remolins del riu i vivia i ho viu encara quan l'escoltes explicar la dura vida del treball al riu. Lluitar contra les aigües amb pocs recursos materials, si més no amb els físics va ser, durant uns anys, la vida de Josep Mª Serra Cabacés. Avui hem volgut que ens expliqués com va viure la seva joventut al riu.

- A quina edat va començar a treballar amb el seu pare?
A la majoria d'edat.

- Quants llaüts tenien?
En teníem quatre: Sant Ramon, Donoso Cortés, Diós de las Aguas i Tierra.

- Com transcorria el dia al llaüt?
Ens aixecàvem a les 4 del matí per anar a Faió i a Mequinensa. El menjar sempre el fèiem en conjunt quan anàvem en distància llarga. Hi havia gent que en distàncies més curtes es portaven el cistell, però nosaltres sempre menjàvem en conjunt, la zona de la plana de la Pepa era el lloc més adequat per menjar. En trams llargs a les nits no circulàvem i dormíem en matalassos de 2 panollots, de llana molt poca . Hi havia nits que ens teníem de tapar i alguns cops ens ficàvem un toldo perquè la nit era molt crua.

- De què es compon un llaüt?
De l'arbre, què és el "màstil", era d'uns 18 o 20 metres d'alçada i portava una cunya per una part recta i l'altra corba, per aixecar-lo i falcar-lo es ficava un peça que es diu primola. El cairat feia de guia per pujar l'arbre -el cairat és un tauló que a l'hora ens servia per descarregar el carbó, ho fèiem en cabassos n'hi havia 2 que omplien i l'altre feia viatges a descarregar-.
Si teníem camp lliure ens trèiem 28 tonelades en 4 o 5 hores. El bocell és una corriola de fusta que pujava l'arbre.
Tots els llaüts no són iguals, depèn de la persona que els ha fet. Recordo que hi havia un senyor de Mequinensa que en feia que es deia Reiet, també un tal Isaies de Tortosa i Manuel burot de Miravet, i també en un temps a la Fàbrica de Flix.
Un llaüt pot portar de carga de 27 a 30 tonelades. Cal afegir que reservàvem un lloc al mig del llaüt per l'animal, un cop érem al lloc el fèiem saltar.
La sama era el lloc on dormíem els tres peons i a la cambra dormia el patró i damunt s'hi ficava per portar el timó. La tranca era una fusta que queda hermètica al vestíbul perquè no entrés carbó. També teníem un calaixó on guardàvem el menjar. El banc és el que guarda tota la força del llaüt, aguanta la força de l'arbre, la força de l'animal quan estira i fa que el llaüt no es pugui obrir. La clau de resistència del llaüt és el banc on recull la força de l'arbre i la primola.

- Essent l'únic medi de transport per via fluvial, quins materials transportaven?
Baixàvem carbó de Mequinensa a Tortosa i pujàvem ciment de Xerta, d'unes fàbriques que hi havia; de Móra pujàvem verdura, baixàvem oli, fusta del Montsant, fins i tot vam arribar a fer aumadies, però en una de les vegades a Miravet es va ofegar un home al passar-li l'aumadia pel damunt i de llavors que vam optar per carregar la fusta als llaüts. Era un transport ordinari com no hi havia camions es transportava de tot i Tortosa era el centre de distribució.

- D'un trajecte de Mequinensa a Tortosa quantes vegades creuaven el riu?
El riu el creuàvem 11 vegades, baixàvem l'arbre i posàvem els bocells, ficàvem l'animal a una certa distància perquè sinó a l'hora de moure'l es travessaria. A Tortosa , a la casa del Canonges, anàvem amb l'animal i quan sortíem des de baix xap! a dalt havíem de pegar l'animal perquè pegués una bona estropada al llaüt i quan arrancava soltàvem la corda i amb la barra tenies que anar tirant.
En llaüts més petits estiraven 2 homes i es ficaven unes fustes i uns coixinets, "muscleres", i anaven per la sirga del riu. De Móra a Flix pujàvem al primer túnel. Al Pas de l'Ase creuàvem, pujàvem dins la roca dels Colons (caseta de mostres), travessàvem i anàvem a Barbers i fins Santa Paulina i d'allí cap a les illes -per pogué passar teníem que baixar l'arbre-. Després a l'alçada de la Nuclear i llavors fins al Pont del Llop. Del Pont del Llop travessar fins la barca de Flix i llavors marxàvem per la vora del riu fins l'enclusa antiga.

- Tenien alguns mesos per descansar?
Sempre aprofitàvem les temporades de maig i juny, fins al maig baixaven les aigües de les neus. Me'n recordo que aquí en aquesta casa sempre omplien la cisterna per aquells mesos, perquè l'aigua era més pura, més neta; fèiem un circuits amb els ruquets, mentre un carregava al riu, l'altre descarregava a la cisterna.
Al juny paràvem els llaüts i els reparàvem - els netejàvem la fusta podrida…- . Els calafats que coneixia eren Quico Codorniu de Camp-redó, Baldirà de Riba-roja i els llaüters Nogales i Balaques de Flix.
Al mes d'octubre ja tornàvem a funcionar. Si sorties abans només anaves a pegar trompades per aquests colls -els colls són un desnivell de terreny dintre del riu, com una pressa però feta pel riu, per exemple, aquí a la Central n'hi ha un, la corrent xoca contra l'antic camp de tir i llavors les terres es van calmant, la grava que s'arrossega s'acumula a la illeta davant la capelleta -.
Si actualment les terres s'acumulen més és perquè antigament les terres es treballaven d'una altra manera. Recordo que els diumenges anàvem a clavar estaques, a tirar brossa i fato per fer vindré el riu cap aquí perquè no es mengés les illes. Al cap del temps aquelles estaques s'han podrit i el riu tira cap allà. Si vingués una riuada en aquestes illes hi faria molt mal. Les negaria d'aigua. El fet que les aigües vagin cap a les illes genera que en aquesta illeta davant de la capelleta del Carme, els arbres s'arrelin més i s'acumulin més grava. Hi ha possibilitats que a la llarga el riu prengui més forçà per l'altre costat.

- Depenien molt del temps?
Sí, la nostra feina depenia del temps. Abans hi havia un cicle de pluja, de fred, però ara tot és diferent. A l'octubre començava a fer molt fred, plovia i fins i tot nevava. A les roques hi havia filtracions d'aigua i després veies el canelobres d'aigua gelada, cosa que ara aquestes coses no es veuen. Dels anys 70 cap aquí ha canviat molt el temps, abans fins el mes de febrer o març feia molt fred. La filtració d'aigua d'aquest terrenys, que és a base d'argila que no filtra l'aigua, conservava més l'aigua i es gelava. L'any 1971 va ser l'últim any que va ploure més, la barca va estar un mes sense passar.

- Com els hi va afectar la guerra?
Un cop va començar la guerra, van vindre els puntoneros i es van emportar els llaüts a Pina de Ebro i Gelsa, per fer ponts. Ens vam quedar sense res.
Però el carbó de les mines de Faió i Mequinensa que, tot i que algun dia estaven tancades perquè el carbó era bastant dolent, en un moment de crisi com aquell eren glòria; llavors els mateixos empresaris ens van facilitar els llaüts - perquè per portar un llaüt no és anar a l'acadèmia 15 dies i ja tens el carnet, tens que saber allí on hi ha una pedra, on hi ha més corrent i cada situació actuar d'una manera -.
Els puntoneros amb un dia et muntaven un pont flotant, aquestes embarcacions només tenien estabilitat de flotació i no de moviment, perquè porten una anclaxes per unir-les unes amb les altres -medien uns 8 o 9 metres-. Recordo que després de la guerra, a Flix, un ramat d'ovelles va passar el riu amb un barca dels puntoneros, aquesta va fer moviment i el ramat va tombar.

- Els hi era un obstacle la pressa de Flix per passar?
Un cop es va ficar en marxar la pressa de Flix passàvem per l'enclusa nova i passàvem pel túnel de navegació i amb una canoa ens treien fins la pressa. La pressa de Flix es va començar a fer abans de la guerra i fou inaugurada després.
Recordo que a Flix venia molt l'aviació perquè hi havia la cloratita - necessària per fer pólvora-, i un cop ens vam haver d'amagar dintre del túnel, que ara alimenta la Central de Fecsa, perquè l'aviació venia a bombardejar.

- Els hi feien pagar alguna mena d'impost a l'hora de circular pel riu?
Fins a Tortosa no hi havia problema, però si volies anar avall s'havia d'anar a comissaria de Marina i et feien unes preguntes, si coneixies els riu ,etc. Com nosaltres anàvem a descarregar a Amposta al pare li van fer treure el carnet de patró de Marinas.

- Veu viable la navegabilitat a l'Ebre?
La navegabilitat és de juliol i agost, perquè pugin els fora bordes. Si tornés el cicle de pluges del 1971 cada moment haurien d'estar netejant el riu. Recordo que l'any 1961 o 1962, a Garcia, hi havia unes màquines dintre la riera que feien un muntatge, doncs aquell any va baixar la riera dels Siurana i encara s'han de trobar les màquines.
A Benifallet surt el riu Canaleta, de la Fontcalda, i és terrible! Quan baixa arriba a tallar el riu a Benifallet i, en canvi, sembla que sigui un pixarrí!.
Del Matarranya ara no se'n pot parlar perquè hi ha la presa de Riba-roja però he vist parar l'Ebre, he vist pujar els llaüts cara amunt. El Matarranya fa tornar boig l'embassament de Riba-roja, per exemple venen les llevantades que venten aquí al port de Besseit i solen venir de 5 a 6 de la tarda i quan descarreguen fins les 2 o 3 del matí.
La pressa que hi ha més gran a l'Ebre és la de Mequinensa que arriba fins Escatró, quan s'arriba al mes d'agost el riu torna a estar sec, quan arriben les pluges de setembre i diuen- a Tudela s'ha desbordat el riu- doncs de Tudela fins a Mequinensa 3 dies , llavors l'embassament de Mequinensa està buit, i comença a llençar aigua 2 dies abans perquè quan arribi l'aigua aquí amb el que ha llançat i el que retindrà arribarà el seu nivell, què vol dir això?- com es poden aturar 10.000m3 per segon!-. Per a mi la navegabilitat es fa amb preses i no amb desaigües.