FER GUIX AL POBLE D'ASCÓ

Glòria FERRÚS i SERRA
Associació Cultural Lo Llaüt, Ascó
Adreça de correu electrònic: gferrus@coft.org

El meu besavi Josep de l'Escolà, juntament amb el meu avi i el seu germà van començar un negoci d'obtenció de guix. Aquest negoci, la nostra família el continuaria fins inicis dels anys 70.
El meu padrí m'ha explicat el procediment exacte que seguien i que jo fins ara desconeixia.
En primer lloc, per obtenir el guix, és imprescindible disposar d'una pedrera d'on extreure les pedres. Com que no en tenien cap en propietat, en tenien una de llogada a la partida dels Camposines.
Mitjançant barrinades, aconseguien que es produís una explosió i que es desprenguessin les pedres. Si aquestes eren d'una mida superior a la que calia, amb l'ajut d'un mall les reduïen fins que el tamany era el correcte. El pas posterior seria el trasllat d'aquestes pedres al forn on se'n faria la cocció. Per desplaçar-les ho farien amb carros durant els primers temps i amb camions més endavant.
No sempre van utilitzar el mateix forn, primer en feien servir un que també estava a Camposines i anys més tard un altre que es trobava al camp de futbol del Barranc de la Peixera. Tant un com l'altre els tenien llogats a la família de Ca Pere Sans, que n'eren els propietaris.
El forn tenia una estructura cilíndrica i estava obert per la part superior. Per davant hi havia una obertura per on es començaria a folrar el forn i per on, posteriorment, s'hi introduirien les rames per a fer foc. Es començaven a posar les pedres de manera que es formés una espècie de coveta, aquestes s'enganxaven amb fang, després ja es podrien abocar les altres per l'obertura superior. Amb una forca, s'anaven col·locant rames per la boca del forn i s'encendria un foc que caldria mantenir viu durant 8 ó 9 hores que era el temps que solia durar el procés de cocció. Per comprovar si les pedres estaven cuites, n'agafaven una de les que estaven més amunt i la copejaven amb una massa, si aquesta es trencava volia dir que ja estava a punt.
Dintre del forn, les pedres que es posaven més prop del foc es coïen més que les més allunyades, és per això que calia col·locar les més grosses sota i les més petites a sobre.
El dia després de la cocció "s'encetava el forn", es començaven a treure les pedres, s'anaven carregant als mitjans de transport (carros primer i camions després) i es conduïen fins el molí. El primer molí que varen fer servir també era llogat, estava situat en una finca de la partida de Camposines i funcionava amb un motor a base de gas-oil. Anys després en comprarien un que l'instal·larien dintre del poble, el motor d'aquest ja era elèctric. Per aconseguir un producte més homogeni, barrejaven les pedres més cuites amb les que no s'havien cuit tant. Després de la mòlta ja havien obtingut el ges -que era així com anomenaven al guix.
Ara només els quedava l'envasat. En els primers temps ho posaven en sacs i ho lligaven amb un cordill de forma manual. Amb el nou molí, el producte acabat anava directament a una altra habitació on s'envasava de manera automàtica.
Generalment, el guix que es comercialitzava al mateix poble, l'anaven a comprar directament els mateixos interessats. El que es venia a altres municipis s'enviava en diferents mitjans de transport depenent de l'època i de la llunyania del destí (carro, tren i camió).
Tot i que en el nostre poble aquest ofici s'ha perdut, en molt indrets continua realitzant-se donat que el guix s'ha utilitzat, s'utilitza i s'utilitzarà molt com a material per a la construcció.

GLOSSARI
Barrinada: Explosió feta dins d'un forat en la roca per volar-la.
Carro: Vehicle de tracció animal per a transportar càrrega amb un marc o caixa, proveït d'una perxa o dues vares on van enganxats els animals i un fusell inferior del qual giren dues rodes.
Forn: Lloc dins el qual es produeix calor per a coure alguna cosa i que té una obertura per l'entrada d'aire, la càrrega, la descàrrega, etc.
Guix: Sulfat de calci hidratat que, en deshidratar-se parcialment, dóna una substància blanca que, feta pasta amb aigua, s'endureix ràpidament i s'empra en la construcció i en l'escultura.
Mall: Martell gros de mànec llarg.
Molí: Màquina de moldre que redueix les substàncies a fragments petits.
Pedrera: Lloc d'on s'extreu la pedra per a la construcció com a matèria per a fer guix, ciment, etc.