PLEGAR PUNTS DE MITJA, UNA FEINA, UN OFICI

M. Dolors BIARNÉS i JORNET

a) Presentació de l'ofici

Són molts els oficis que en el transcurs del temps han anat modificant i modernitzant la seva forma de treball, degut als grans avenços i invents que la societat ha anat aportant. Com a conseqüència d'aquests progressos hi ha oficis que s'han arribat a perdre o, si més no, la seva utilitat ha anat davallant per la seva poca eficàcia.
Anys enrera, la tasca de "plegar punts de mitja" era un ofici dut a terme per dones. Abans no es podia disposar de tantes mitges com les que s'acostumen a tenir ara, per això, quan se'ls feia una carrera a la mitja les duien a arreglar.
Avui en dia aquesta feina, molt desconeguda per moltes persones, encara persisteix en algunes llars, tot i que ja no estigui considerada com un ofici. El seu és ha anat minvant cada cop més i només l'empren aquelles dones que encara en posseeixen l'aptitud.

b) L'ofici a Ascó

Al poble d'Ascó hi ha dones que en la seva joventut es van dedicar a plegar punts de mitja. Una d'elles és M. Dolors Jornet Batiste, al voltant de la qual està centrat aquest escrit. M. Dolors va començar a plegar punts de mitja quan tenia quinze anys (1965). Ho havia après de la seva germana gran que s'hi havia dedicat anteriorment, també des dels seus quinze anys, aproximadament (1957). A la seva germana li ho havia ensenyat una tia de Barcelona que tenia una botiga de roba, on també plegaven punts de mitja.
Durant el temps que M. Dolors es va dedicar a aquest ofici, era l'única dona del poble que el realitzava. Però en altres pobles del voltant aquesta tasca també es feia.
En aquella època comprar unes mitges costava entre 20 i 25 pessetes. Les dones solien disposar-ne només d'unes i les intentaven aprofitar al màxim, per això, enlloc de comprar-ne unes de noves quan se'ls feia una carrera els sortia més a compte fer-les arreglar.
M. Dolors s'encarregava d'arreglar les mitges de moltes senyores del poble, fent-los pagar aproximadament una pesseta per pam, segons els fils que hi havia de carrera. El tipus de mitges que s'utilitzaven eren les de seda, de nilon i d'espuma, però ella només n'arreglava de nilon i d'espuma.
Als vint-i-cinc anys M. Dolors va deixar de realitzar aquest ofici al servei de les dones del poble, perquè la seva demanda anava davallant. Avui en dia el més fàcil i còmode, per la majoria de dones quan se'ls fa alguna carrera, és comprar-ne unes de noves. Tot i això, M. Dolors no ha deixat mai de plegar-ne a casa seva.

c) Procés de plegar punts de mitja

La màquina que s'utilitzava per plegar punts de mitja estava constituïda d'una làmpada que permetia treballar amb bona llum; un compressor connectat a una agulla a la qual li subministrava aire, mitjançant una membrana que manxava cap a baix i un pedal connectat al compressor que, quan es premia amb el peu, posava la màquina en funcionament.
Per arreglar la carrera d'una mitja se seguia el següent procés:
Primer s'examinava la mitja per determinar el lloc on s'havia produït la carrera per subjectar els punts del forat inicial.
- S'enfilava el fil de mitja (que de vegades era extret d'altres mitges velles) a l'agulla
Es col·locava la mitja a reparar sobre la boca d'un pot, de manera que el forat quedés al centre i, per mitjà de l'agulla que acabava de preparar, subjectava els punts al voltant del forat, passant el fil entre les malles. Es deixava el fil atrapat a la mitja amb l'agulla per evitar noves corregudes de punts i per subjectar les carreres quan ja estiguessin remuntades.
El remallat s'efectuava sempre partint dels finals de les carreres i avançant en direcció al forat que s'havia subjectat inicialment.
Se situava l'extrem de la carrera sobre el pot i s'introduïa l'agulla remalladora una o dues malles darrera de la del final de la carrera (si eren vàries carreres juntes s'acostumava a començar per la dreta). Amb l'agulla inclinada una mica cap enrera era suficient el moviment de pujar-la i baixar-la per efectuar el remallat.
Ja arribat al forat inicial i sense soltar el punt, se subjectava amb el fil que s'havia deixat prèviament, agafant el fil per l'extrem i introduint-lo per la malla, subjectant-la. L'agulla quedava lliure i podia tancar les altres carreres.
Quan estaven totes remuntades, amb l'agulla de cosir que s'havia deixat penjada, es feia un petit sorgit per assegurar definitivament el tancat.

GLOSSARI

MALL: Cadascuna de les obertures quadrangulars formades pels fils de la mitja
REMALLAT: És el procés de pujar els punts de la mitja.