EVOLUCIÓ DE L'OFICI DE VENEDOR EN ELS DARRERS 50 ANYS

Glòria FERRÚS i SERRA
Associació Cultural Lo Llaüt, Ascó
Correu electrònic: gferrus@coft.org

Els meus iaios materns han viscut una vida dedicada plenament al comerç. Mentre el meu avi anava pels pobles a vendre productes a les places, la meva àvia es quedava a Ascó per vendre a la botiga que tenien.
Des de ben petita m'he cansat de sentir repetir al meu iaio una sèrie d'històries, aventures i anècdotes derivades del seu treball diari, avui he estat jo qui li ha fet fer memòria per poder recordar i entendre els canvis que ha sofert aquest ofici en el temps.
Eren temps difícils, no feia massa anys que s'havia acabat la guerra civil i el mitjà de transport més freqüent era el carro arrossegat per algun animal que, al seu pas, traslladava gent i mercaderies d'un indret a un altre. Era d'aquesta manera com el meu avi es desplaçava de poble en poble per a vendre els productes que portava.
Abans d'anar a dormir ja es deixava el carro carregat i preparat per marxar al cap d'unes hores. En plena nit hauria de començar a sortir per poder arribar al destí previst a trenc d'alba. Un cop allà caldria preparar la parada a la plaça del poble i avisar l'agutzil per a pregonar la mercaderia que s'oferia. No tardarien gaire en començar a arribar les compradores més matineres.
En acabar la jornada s'havia de recollir, carregar el carro i tornar cap a casa, bé, tornar cap a casa si la llunyania ho permetia. Moltes vegades, si anava a llocs una mica lluny, s'hi havia de quedar a dormir i estar uns dies fora de casa, en aquestes ocasions ja aprofitava per anar a uns quants pobles de la mateixa zona.
Més endavant, va decidir fer un gran esforç econòmic i canviar el carro i el matxo per un camionet (força atrotinat, per cert) que li permetria portar més càrrega i escurçar el temps dels seus viatges.
Bàsicament portava verdura, taronges, tupins, cassoles, plats, gots, etc. però anava variant depenent de molts factors: la temporada de l'any a la que estaven, el poble al que anava, si s'acostava alguna festa, etc. Aquests productes no només els venia a canvi de diners, durant força temps també es podien baratar, permetia que els clients ho canviessin per draps, metalls i fins i tot per aliments que tornava a vendre (bolets a Prades, cigrons a La Fatarella,…). A l'arribar a casa, separarien els draps (els venien per a fer paper) i classificarien els diferents tipus de metalls (també els tornarien a vendre per obtenir metalls nous).
La venda ambulant presentava algunes desavantatges respecte a la venda en un lloc fix. Potser la més destacada era la influència que es produïa com a conseqüència dels fenòmens meteorològics, de vegades plovia, nevava, feia vent, … i això dificultava molt la feina, sobretot en l'època que el mitjà de transport emprat era el carro. Els dos tipus de vendes eren força diferents.
Durant els primers anys que tenien la botiga havien d'anar a la central de telèfons del poble i telefonar a un proveïdor per fer l'encàrrec de la verdura que necessitaven, aquesta arribava en tren i s'havia d'anar a recollir a l'estació. Al cap d'uns dies el banquer passava a cobrar una lletra per a pagar al proveïdor. Per encarregar els altres productes passaven representants de diferents cases comercials a oferir-los, primer aquests representants arribaven al nostre poble en ferrocarril, més endavant es van anar comprant algun cotxe i s'agrupaven per aprofitar el viatge. Aquests enviaven els productes en tren o bé mitjançant algun "recader".
Estem acostumats a veure els aliments envasats però no sempre ha estat així, abans aquests es venien a dojo. L'arròs, el sucre, la farina, els llegums, els macarrons, la sèmola, etc. estaven en un saquets de roba,. Quan els clients n'anaven a comprar s'agafava la quantitat que volien amb un lliurador i es posava dintre d'unes paperines de paper (en el cas del llegums remullats es feia un foradet a la part de sota de la paperina perquè pugués perdre el suquet que quedava).
La gent no comprava en grams, comprava amb lliures i amb unces (encara avui en dia hi ha gent gran que ho utilitza). Una lliura equival a 400g i tres unces són 100g.
Les balances també van anar evolucionant, en un principi se n'utilitzaven unes amb dos cabassos, a un d'aquests s'hi posava els pesos mentre que a l'altre es posava el producte que es pretenia pesar, un cop s'arribava a l'equilibri ja s'havia assolit el pes que es desitjava. Els cabassos es van substituir per plats tot i que el procediment de la pesada continuava sent el mateix. Més endavant i d'acord amb els nous avenços van sortir al mercat unes balances amb les quals no calia equilibrar els pesos, aquestes només tenien un plat sobre el qual s'hi posaven els aliments, una sageta indicava el seu pes, algunes d'aquestes fins i tot tenien una espècie de càlcul per facilitar la feina als botiguers i traduir-los-hi el pes en els diners que costaria el producte. No cal dir que actualment les balances que s'utilitzen no tenen res a veure amb les primeres, ara són digitals, amb tara, calculadora incorporada, euroconversores, fantàstiques…
Altres utensilis que s'utilitzaven eren el molinet de cafè i el ratllador de formatge, aquests eren manuals.
Quan una botiga adquiria una nevera es produïa tota una revolució. Amb la nevera s'ampliava el ventall de queviures que es podien oferir als clients. Els iogurts, embotits, formatges, mantega, etc, una gran avantatge que afavoria consumidors i venedors. Força anys després, els congeladors també han contribuït a aquesta ampliació i han fet possible un augment de la durada dels aliments i una major varietat en qualsevol època de l'any.
Són evidents els grans canvis que en pocs anys s'han produït en aquest tipus d'activitat. Els canvis s'observen en els dos tipus de venda descrits. En la nostra societat actual ningú entendria com a normal la venda de productes per res que no fossin diners. L'evolució dels mitjans de transport afavoreixen molt els desplaçaments i milloren l'intercanvi de productes. Les noves tecnologies també han facilitat molt la feina als venedors. El mercat cada cop ofereix més diversitat i varietat adaptades a les necessitats dels consumidors. En definitiva, es tracta d'una activitat molt antiga que, tot i que ha anat sofrint variacions en el temps, continuarà vigent sempre amb el mateix objectiu.

GLOSSARI

Balança: Instrument que serveix per a pesar.
Baratar: Canviar, donar una cosa per rebre'n una altra.
Carro: Vehicle de tracció animal per a transportar càrrega amb un marc o caixa, proveït d'una perxa o dues vares on van enganxats els animals i un fusell inferior del qual giren dues rodes.
Lliura: Unitat de pes que equival a 400g aproximadament.
Paperina: Paper cargolat en forma de con per a contenir aliments.
Queviures: Provisions de boca, les coses de menjar.
Unça: Pes equivalent a 1/12 de lliura.