LA RECUPERACIÓ DE LA TRADICIÓ AIGUARDENTERA A PRAT DE COMTE

Joan Ramon PALLARÈS
Alcalde de Prat de Comte

La recuperació de tota activitat que hagi caigut en desús, d'una banda suposa un elevat cost tant com de recursos com d'esforç, però de l'altra, i el que és més important, implica retrobar un tros més de la nostra història, del nostre poble, és a dir, de nosaltres mateixos. Això és el que s'està fent a Prat de Comte al mantenir vives les nostres Curses Populars (reconegudes d'interès comarcal) i al recuperar tant tradicions com les jotes, com espais públics que abans conformaven un dels eixos primordials de la vida quotidiana dels nostres avantpassats. Aquests són el molí fariner, el forn de pa i la destil·leria, un espai on es desenvolupava la tradició aiguardentera que, com seguidament explicaré, avui torna a funcionar.
Abans d'explicar la nostra recuperació, és curiós veure quins han estat els orígens de l'aiguardent, que coincidentment tenen en part arrels catalanes. Les primeres mostres d'elaboració d'aiguardent daten del segle II abans de Crist a les regions de Pèrsia, Síria i Egipte. No obstant, no fou fins l'Edat Mitja que ens arribà aquesta tècnica de la mà de l'alquimista català Arnau de Vilanova, que junt amb el filòsof Ramon Llull van publicar llurs tractats on s'explicava abundantment i amb detall la tècnica de la destil·lació. Son considerats, doncs, els hereus de les tècniques morisques i pares de l'actual sistema de destil·lació. Aquest elixir era anomenat per Arnau de Vilanova Aigua de Vida, donat que els alquimistes l'utilitzaven com la panacea per allargar la vida i també era administrat per tenir efectes curatius.
A Prat de Comte des de fa ja 3 anys hem volgut retrobar el gust d'aquest licor que no sabem si allargà la vida dels pratdecontins però que de ben segur almenys l'alegra.
La recuperació d'aquest costum local la podem dividir en tres grans fases. En primer lloc tenim la rehabilitació de les dependències on aquesta activitat es duia a terme, en segon lloc el període d'informació tant dels instruments com de la tècnica de destil·lació, i per acabar en tercer lloc tenim l'actual i constant tasca de difusió que s'està realitzant mitjançant diversos canals.
Les instal·lacions on es situa la destil·leria de Prat de Comte es troben sota el forn de pa ja restaurat anteriorment, i ambdós espais havien estat d'ús públic per les classes més populars de la localitat. La raó de ser d'aquesta destil·leria és un ús més que es feia de l'explotació vitivinícola, ja que si avui Prat de Comte no compta amb el cultiu de la vinya, dècades enrera aquest formava una part molt important de la seva agricultura.
A causa d'un accident fortuït on varen perdre la vida dues persones, la destil·leria va quedar en desús. D'aquesta forma el pas dels anys i l'oblit van deteriorar profundament el local, de forma que l'estat en que es trobava era molt lamentable quan l'any 2000 s'iniciaven les obres de rehabilitació, reconstruint la sala que es divideix en dos espais: un on es realitza la destil·lació, i un altre on es pot degustar tranquil·lament l'aiguardent, tot ambientat per transportar-nos a èpoques passades.
Un cop finalitzades les obres ens vam trobar en que la memòria dels qui un dia van utilitzar aquell espai per aconseguir l'aiguardent s'havia perdut en el temps, de forma que no es tenia cap coneixement ni de la tècnica ni d'on aconseguir els instruments necessaris i aquí és quan s'inicia la segona fase de recopilació d'informació. Donada la gran dimensió del alambí que es buscava (l'instrument mitjançant el qual es destil·la), es va contactar amb la població gallega de Salceda de Cacelas per tal que ens assessorés tant per la compra de l'alambí com per al seu funcionament. Per d'altra banda, aquest cordial contacte va ser l'inici de la col·laboració entre ambdós poblacions, que actualment és possible que es solidifiqui mitjançant l'agermanament. Si bé no compartim la sang, sí l'afició a l'aiguardent.
Arribats a aquest punt ja hem aconseguit recuperar el local, recollir els estris necessaris i els coneixements per emprar-los però abans de passar a la tercera i última part del procés, podria ser interessant explicar l'anomenat procés de destil·lació.
Com abans he esmentat l'instrument que s'utilitza s'anomena alambí i està compost per tres parts. En primer lloc tenim la caldera, on es diposita la brisa per bullir, en segon lloc el coll, que va per damunt de la caldera i és per on passen els vapors de la brisa, i per últim el condensador on el vapor és liqua al estar ple d'aigua. Totes aquestes peces són de coure, doncs és un bon transmissor del calor i es dilata fàcilment. A banda de l'alambí s'utilitza també un alcolímetre per anar mesurant al llarg de tot el procés la graduació alcohòlica.
El procés de destil·lació és el següent; en primer lloc es posa herba seca al fons de la caldera i al damunt d'aquesta sarments verds trossejats, per tal de que la brisa no s'enganxí a la caldera, seguidament es posa la brisa amb 20 litres de vi i 15 d'aigua (amb un alambí de 300 litres), no superant el 80% de la capacitat total.. Seguidament es segellen totes les juntes de l'alambí amb una pasta feta de farina i aigua.
Després s'emplena d'aigua el condensador, deixant que aquesta corri freda durant el transcurs de l'operació. Finalment posem el foc sota la caldera i el mantenim al inici al màxim i fins que després de les primeres gotes es baixa per tal que surti un fil més fi.
A partir del moment en que comenci a sortir l'aiguardent, aquest s'anirà dipositant en diversos recipients per tal de poder anar mesurant la graduació alcohòlica al llarg de tot el procés. Les primeres destil·lacions acostumen a sortir superiors a 70 graus, mentre que al llarg del procés va disminuint el grau, i en la última part del procés disminueix fins als 5 graus. Generalment la primera part destil·lada no s'acostuma a utilitzar degut al possible gust de coure que pugui tenir, mentre que la última part també s'acostuma a despreciar degut al seu baix grau. Després d'aquesta primera destil·lació se'n realitzarà una de segona, amb el mateix procediment però que serà d'una duració més curta, de forma que acabem aconseguint una graduació mínima de 50 graus i màxima de 80. El gust de l'aiguardent variarà depenent de les herbes aromàtiques que es col·loquin amb la brisa, de forma que cada mestre guarda la seva recepta original d'aiguardent.
Ara ja tornat a la tasca de recobrament d'aquest ofici, ens resta només anomenar la tercera fase de difusió i recuperació popular. Aquesta és una fase constant, ja que tot el que s'ha realitzat anteriorment manca de sentit si no es treballa per treure'n el màxim rendiment possible. Amb aquesta idiosincràsia el passat 19 d'octubre de 2002 es va celebrar la inauguració de la destil·leria, organitzant per a tal esdeveniment la Primera Trobada de Mestres Aiguardenters, sent el mestre Fermin Rodríguez, de la població de Valga, qui tingué cura d'aquesta primera destil·lació. Durant la jornada inaugural, que coincidia amb la celebració de la Primera Trobada d'Entitats de la Terra Alta i la Primera Trobada de Joves de la Terra Alta, també a Prat de Comte, es va comptar amb l'absoluta col·laboració de tota la població.
En diversos llocs del poble es van obrir les entrades de les cases als visitants (ambientades amb estris d'època), acollint a cada entrada un mestre aiguardenter que realitzava el seu propi i original aiguardent. Així es podia realitzar un recorregut per tota la població tastant aquest preuat licor acompanyat de pastissos típics del poble cuinats artesanament al forn de pa, rehabilitat ja fa uns anys. Aquesta gran festa, que va comptar amb una nombrosa afluència de públic, va ser vista exitosament tant pels visitants com per la població, que va mostrat en orgull un tros de la seva història. Davant d'aquest èxit en aquests moments ja s'estan enllestint els últims preparatius per celebrar la Segona Trobada de Mestres Aiguardenters, que esperem que sigui tant ben rebuda com l'anterior edició i pugui tenir continuïtat per molts anys més.
Per d'altra banda, la destil·leria pot ser visitada per tothom qui vulgui demanant previ permís a l'Ajuntament de la Vila. Durant l'estiu, però, per tal de poder oferir una visita més complerta es guia la visita tant al Forn de Pa com a la Destil·leria, explicant tant la història dels espais com el seu funcionament i actual ús.

Aquest, doncs, ha estat el camí que hem anat recorrent per poder reconstruir la tradició aiguardentera de la població, que si bé està absent de rendibilitat econòmica, ha significat rescabalar una petita part de nosaltres mateixos. Així a Prat de Comte estem intentant recuperar de l'oblit aquelles activitats que centraven les vides dels nostres antecessors, ja que si uns anys enrera aquestes costums comptaven amb poc interès, el temps ha acabat per retornar-los la importància que un dia van tenir.
Espero que doncs, que visiteu la Destil·leria i assaboriu el nostre aiguardent, que endolçava els cors dels nostres avantpassats de la mateixa manera que ho fa en els nostres.