CITEGA: CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LA TERRISSA GALERENCA

Miquel TOMÀS
Historiador

FITXA TÈNICA

INTERÉS PATRIMONIAL

El poble de la Galera constitueix almenys des del segle XVIII, un dels principals centres terrissers de les Terres de l'Ebre i del Baix Maestrat. El manteniment de la tipologia i tècniques populars han estat una constant en el treball dels diferents obradors i, en particular, de la família Cortiella, que han conservat fins a l'actualitat una important tradició artesana. La celebració de la Fira de la Terrissa de la Galera, des de l'any 1994, ha renovat l'interès i la projecció del municipi com a poble terrisser. La gent del territori i de la resta de l'Estat coneix la Galera per la seva activitat artesana del fang. Aquesta situació va ser molt valorada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament. El mateix valor patrimonial tenien la terrisseria Cortiella, que la xarxa de sínies que regaven els horts del voltant del poble, que els marges, valones i casetes de filat de pedra en sec del terme o les casetes de camp. Però, la terrissa tenia un potencial d'atracció superior a la resta d'actius. Hauria estat una errada no apostar per un centre monogràfic de terrissa, la qual cosa no exclou que a l'ombra del producte "reclam", es puguin desenvolupar altres accions de protecció, posada en valor i difusió del ric i variat patrimoni cultural i d'oficis galerenc.

INTERÈS SOCIOECONÒMIC

El projecte del CITEGA vol ser la marca de referència cap al territori. Terrissa i molt més, vol esdevenir l'eina dinamitzadora d'altres actius turístics i culturals de la població (les mines d'argila, la terrisseria Cortiella, la torra església medieval, el barranc de la Galera, l'oli, la restauració, els allotjaments rurals,…). Un producte cultural i turístic sostenible i dinamitzador de l'economia local, capaç d'obrir noves oportunitats de negoci a la població. (Artesania, restauració, gastronomia, productes alimentaris, empreses de serveis culturals, d'esports d'aventura,…).

UBICACIÓ

El centre es situa als baixos de l'Ajuntament de la població. Un dels edificis emblemàtics de la població, es tracta d'una construcció bastida el 1906, aïllada i de forma rectangular, amb la façana de maçoneria sense retocar i amb obertures simètriques. La rehabilitació de les façanes de l'edifici i l'adequació de la planta baixa per a usos museístics es va realitzar els anys 1994 i 1995 amb l'ajut del fons FEDER de la Unió Europea. Actualment el mateix edifici es seu de l'alcaldia i administració municipal, jutjat de pau, escola de música, despatxos per entitats i sala polivalent de manualitats.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE MUSEOGRÀFIC

El Centre d'Interpretació de la Terrissa Galerenca (CITEGA), és un projecte museogràfic destinat a conservar, valorar i difondre el patrimoni terrisser galerenc. El podem titllar d'aposta política innovadora en matèria de difusió del patrimoni cultural.
Cal dir que l'espai on s'ubica el Centre ha condicionat la museografia. La realització arquitectònica no va anar lligada amb el projecte museològic i per tant hi han certs inconvenients que poden restar alguna operativitat al discurs expositiu. Bàsicament són dos:

1) L'entrada al centre es realitza per la dreta de la planta baixa i s'arriba a la recepció. Per tant, cal encetar el discurs en aquest punt i no en un altre.
2) Dins de l'espai expositiu es van ubicar uns grans envans de fusta amb lleixa, els quals han condicionat els discurs museogràfic i el disseny expositiu.

El projecte museològic s'ha basat en estudis de recerca realitzats en dos etapes: un monogràfic sobre la terrisseria Cortiella dirigit per la conservadora d'antropologia del Museu del Montsià, Carme Queralt i la col·laboració de la historiadora local Olga Ralda i una recerca de totes les terrisseries en actiu i desaparegudes a la població per part de la citada Olga Ralda. Totes dues recerques han permès establir una posició real i autoritzada del que ha suposat en el passat i en l'actualitat l'ofici de canterer a La Galera. Els treballs han suposat assolir un ampli inventari d'espais i d'eines de treball, peces antigues i actuals, documents familiars, administratius i comercials al voltant de l'ofici, fotografies, dibuixos, anuncis de premsa,…Tal com ha anat avançant el projecte museogràfic l'empresa OFITESC (Oficina Tècnica de Serveis Culturals), com la Montse Vilanova (tècnica del Museu del Montsià)s'han produït algunes noves incorporacions de documentació o revisió de conceptes. Molts d'aquests materials, peces o documents formaran part del discurs museogràfic. S'han establert els canals habituals de cessió o donació. Tot aquest material informatiu i expositiu s'obté de les famílies terrisseres galerenques, de l'Arxiu Parroquial, de l'Arxiu Municipal, del fons del Museu del Montsià i del Museu d'Art i Tradicions Populars de Barcelona.
El discurs expositiu descansarà en la interrelació d'aquests diferents materials, eines o documents en funció de cada espai i àmbit i descansarà sobre els suports de fusta, segellats amb vidre per tal de protegir el material expositiu de la manipulació exterior i millorar la seva conservació (pols, humitat, llum,…). La peça de terrissa serà un element més dintre del context expositiu. La terrissa galerenca fins fa pocs anys, mai havia estat concebuda i percebuda com a objecte de decoració o de veneració etnològica, s'adaptava a les necessitats diàries de la població i a les possibilitats físiques del propi fang de les mines d'argila de la Serra de Godall.
S'ha intentat evitar l'excés de textos o de peces, el discurs vol ser dinàmic i evitar el cansament del visitant. Els colors, les lletres, els títols, la situació visual, són temes que s'han valorat en el moment de realitzar el disseny de l'exposició. Fins i tot s'ha establert en cada àmbit, un recurs que pot trencar la possible monotonia del discurs, l'anomenem el "Contrapunt". Vol ser un detall específic, al qual se li dona més importància en aquell espai expositiu. Per exemple: quan parlem de les característiques fisicoquímiques de l'argila de les mines de la Serra de Godall, destaquem un problema que tenen la majoria de centres terrissers del litoral mediterrani, la presència en excés de carbonat de calç. En algunes ocasions fa esclatar les peces o les clivella quan es couen. El contrapunt serà agrupar algunes peces clivellades o trencades per aquest motiu.
L'espai s'estructura al voltant de tres blocs o àmbits:

La Sala 1: De l'argila a la terrissa.
En aquesta primera sala del Centre d'Interpretació es presenta el seu objecte específic, la terrissa, des d'una perspectiva temporal i espai general. Es parteix del coneixement de la matèria primera, dels diferents tipus d'argiles i pastes i les seves propietats. El recorregut cronològic mitjançant els exemples procedents dels jaciments arqueològics del territori permeten comprendre l'evolució de la ceràmica al llarg de la història. En la regió on es situa la Galera, el treball dels terrissers ha arrelat en altres poblacions amb les que comparteix uns trets comuns.
La transformació de l'argila en peça de terrissa és fruit de processos, que necessiten l'acció del foc i , es clar, del treball de l'home. Les diferents tasques d'aquests procés (treure l'argila de la mina, preparar-la a l'obrador, donar forma a la peça amb les mans i el torn i coure-la al forn) les feia el canterer, seguint uns coneixements i unes tècniques transmeses de generació en generació i que únicament en els darrers 30 anys han variat amb la incorporació de maquinària.
Els àmbits i subàmbits seran els següents:

- L'ARGILA TIPUS I PECES
- LA CERÀMICA EN EL TEMPS
.Terrisses històriques
- LA TERRISSA DE L'ENTORN
. Els centres productors
- ELS PROCÉS ARTESÀ
. L'argiler: treure l'argila
. La molta: la pedra feta pols
. El fang: fer la massa
. L'obrador: les mans del creador
. Camí del forn

La Sala 2: Els quatre elements (l'aigua, la terra, el foc, l'aire) i l'home.
Espai cent per cent audiovisual, vol explorar la vessant simbòlica dels elements bàsics de la natura i com l'home hi ha interaccionat al llarg de la història. Curiosament si els ajuntem d'una forma idònia obtenim un peça de terrissa. Es la terrissa l'exemple de la dominació dels quatre elements per part de l'home?.
Aquest discurs simbòlic es realitzarà sota una escenografia de forn de cocció, en aquest cas la cambra superior del forn per on les flames pugen aprofitant el tiratge dels fumerals superiors, situats d'una forma sàvia per tal assolir una cocció idònia de les peces. S'assoleixen temperatures entre els 800 i 900 º C.

La Sala 3: La terrissa a la Galera.
Permetrà conèixer als canterers de la Galera, les famílies vinculades a l'activitat, les seves produccions, les tipologies pròpies molt relacionades amb les necessitats quotidianes dels seus veïns (al camp i a la casa) i dels pobles de l'entorn. Apreciarem com un fil conductor ens porta del llunyà segle XVIII fins als nostres dies, on la nostra societat rural ha anat evolucionant i amb ella les necessitats han canviat, i així la terrissa abans utilitària avui a esdevingut ornamental.
Els àmbits i subàmbits seran els següents:

- HISTÒRIA
. Les famílies terrissaires.
. La transmissió de l'ofici dins de l'obrador.
. Uns ofici estacional: canterers pagesos.
- PRODUCCIONS
. Peces d'us domèstic.
. Peces d'ús agrícola i ramader.
. Peces per la construcció.
. Peces per transportar i guardar aigua.
. Altres usos.

- LA TERRISSA I LA GENT
. La terrissa dins la societat rural.
. Situació de l'obrador dins l'entramat urbà.
. Venedors i compradors.
. La cultura popular.

- LA DEVALLADA
. L'efímer resorgir de la postguerra.
. Els avenços tecnològics i la crisi de la terrissa.
. Els nous usos.

- LA TERRISSA AVUI A LA GALERA
. Els darrers canterers.
. La Fira de la Terrissa de la Galera.
. El CITEGA.

Espai expositiu
Al final de la sala 3, quan s'acaba el discurs permanent, un espai reservat per exposicions permetrà establir una dinàmica d'exposicions periòdica i renovada, la qual permetrà dinamitzar l'espai i incloure temàtiques no tractades en el discurs museogràfic, complements d'aquest o fins i tot sense cap relació amb el citat discurs.