|
RECERCA HISTÒRICA I ETNOLÒGICA DE LA TERRISSA GALERENCA Mª Olga
RALDÀ i BAS
Davant d'una producció tan original, única i representativa, es feia necessària la realització d'una recerca sobre la terrissa de La Galera. Partint de l'únic terrisser que resta en actiu, però sense obviar l'existència d'altres terrissers, en altres moments, al poble de La Galera. Amb aquesta recerca es volia: - Aportar
dades significatives de les possibilitats patrimonials, turístiques
i educatives del canterer de La Galera. En definitiva, cridar l'atenció de la població local i comarcal cap al coneixement i la valorització dels elements etnològics i culturals del passat i del present de la comarca. Amb tot s'ha portat a terme una recerca històrica però sobretot etnològica sobre la terrissa de La Galera. Aquesta s'ha inventariat, fotografiat, documentat... s'ha estudiat el procés de recollida-preparació de l'argila per part dels terrissers, fins a la creació de les diferents peces (tradicionalment un tipus de peces i actualment unes altres, malgrat les tradicionals, es continuen fabricant però per a un ús diferent de l'inicial). La cuita d'aquestes peces, tradicionalment amb un forn de llenya i actualment amb un de gas propà. Les característiques de les diferents peces fabricades i de les eines que permetien fabricar-les abans i ara. Com aquestes peces es comercialitzaven i comercialitzen. Les relacions socials entre els diferents terrissers, tradicionalment. Una història de vida de cada terrisser. Una petita història de cada forn on els diferents terrissers coïen les seves peces, a través del seu propi testimoni, i l'origen més remot d'aquests terrissers, representat mitjançant diferents arbres genealògics. S'explica així la Història de la terrissa i dels terrissers de La Galera, construïda a partir de les seves pròpies vivències per una part, i per altra part, a partir de documentació històrica, consultada a diferents Arxius parroquials, fonamentalment. Tota aquesta informació s'ha complementat amb una extensa Bibliografia, relacionada amb el món de la terrissa. Aquesta Bibliografia ens ha permès descobrir: la història de la terrissa catalana en general. Les característiques de les muntanyes d'on extreien-extreuen l'argila els terrissers de La Galera, les característiques d'aquesta argila, que han fet possible una terrissa determinada a La Galera i no pas una altra. La simbologia que ha envoltat la terrissa de La Galera i les relacions d'aquesta amb la d'altres indrets de Catalunya i la Península. Al llarg d'aquesta recerca s'ha pogut constatar una clara evolució d'aquesta terrissa, amb moments d'auge, decadència i una situació d'estancament a l'actualitat. Així com també, una total adaptació d'aquesta terrissa segons el moment que li ha tocat viure. En els seus inicis, la terrissa de La Galera fabricava un seguit d'atuells totalment imprescindibles per als habitants del Montsià-Baix Ebre: cadups, per treure l'aigua de les sínies. Cànters comuners o de la boca gran, per traslladar femtes de la casa al camp. Cànters d'ensofatar (d'ensulfatar) utilitzats a l'agricultura per preparar productes químics, per fer tractaments als arbres. Cànters per povar (pouar), per treure l'aigua del pou, a les casetes del camp o casa. Bevedors i menjadors, de diferents formes i mides, per abeurar i alimentar als animals que la gent criava a casa. Caus de conill o conilleres, per a que la conilla hi criés al seu interior i poder sobreviure millor les seves cries. Gerres per guardar olives. Gerres per picar l'arròs (l'arròs es posava dins la gerra i s'anava copejant amb l'ajut d'una barra, fins treure-li la crosta). Obreta (anomenada també fireta, reproduccions a petita escala que feien els terrissers de les seves peces) perquè la canalla hi jugués. Cossiets per posar-hi plantes. Tubs, colzes, tortugues, pinyes i rajoles de cisterna, per a la construcció, entre altres. Tots aquests atuells es fabricaven sense envernissar, però n'hi havia un altre grup, emprat a la cuina principalment que sí que s'envernissava: ribells, per rentar plats, aliments, etc. Ribelletes (a altres llocs pitances) per menjar-hi. Escorredores, per rentar i escórrer aliments. Morters, per xafar certs aliments o fer all i oli. Setrills, de diferents mides per posar-hi oli. Topins (semblants a una setra), per servir aigua a la taula. Bacines (orinal alt). Mitja i Quartillo, per mesurar el vi, entre d'altres. Els terrissers de La Galera fabricaven totes aquestes peces d'una manera totalment artesanal. Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó (procés pel qual es separava l'argila de la pedra. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, era la matèria primera per fer les diferents peces), pastaven i assaonaven (un cop l'argila s'havia pastat amb els peus i es trobava ja prou bé, llavors es pastava amb les mans la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop ben pastada amb les mans es feien pastons, una espècie de cos arrodonit, que anava damunt del torn, per fer les diferents peces. Cada pastó donava per fer una o més peces, segons el volum i gruix d'aquestes). Un cop l'argila preparada, fabricaven les diferents peces. Hi ha un moment, però, que tot allò que fabricaven els terrissers de La Galera deixa de ser imprescindible. A partir d'aquell moment els terrissers s'han d'adaptar als nous gustos més que no pas a les necessitats, els atuells que fabriquen ja no seran necessaris sinó únicament serviran per decorar o col·leccionar. Aquesta decadència de la terrissa no es produeix només a La Galera sinó també a la resta de Catalunya i també de la Península, és el moment d'auge del plàstic i d'altres materials més barats. Aquesta davallada de la terrissa a La Galera es fa palesa clarament quan la majoria de terrissers deixen el seu ofici i es dediquen a altres activitats. La cantereria dels Cortiella, demostra una gran capacitat d'adaptació ja que continua amb la seva tasca fins a l'actualitat, amb una adequació total als gustos dels clients més que no pas a les necessitats. Al llarg de la recerca s'ha pogut constatar que la terrissa de La Galera és original en quant a formes i textures, però també en quant a organització social, per dir-ho d'alguna manera. Mentre a altres indrets de Catalunya els terrissers s'organitzaven en gremis o qualsevol tipus d'associació (amb el seu patró, per exemple i la celebració lligada a aquest patró...) a La Galera funcionaven lliurement, intentant respectar, això sí, els interessos de cadascú, posant-se d'acord a l'hora de marcar preus a les seves peces i respectant els clients que cada terrisser tenia (per exemple, si un terrisser tenia un bon client, perquè habitualment li feia força encàrrecs, no solia anar un altre a oferir-li les seves peces a un preu més baix). Els terrissers de La Galera a més de fer de terrissers es dedicaven a conrear la terra, eren pagesos, potser per això a l'hora d'organitzar-se no ho feien d'una manera rígida, no era necessari. Amb tot, la terrissa de La Galera inclou aspectes socials, històrics, etnològics, econòmics, artístics i culturals que calia descobrir i donar a conèixer, amb aquesta recerca s'han descobert, amb el futur Centre d'Interpretació de la Terrissa Galerenca, CITEGA, es donaran a conèixer. |