Una mica d’història

La llegenda explica que, durant el setge de Troya, els guerrers grecs s’avorrien i per a distreure’s van inventar un seguit de jocs entre els quals hi hauria el conegut joc de l’Oca, obra Palámedes, fill del rei d’Eubea i nét de Poseidó.
L’arqueologia ens aporta informació preciosa sobre el taulell més antic de l’oca. Es tracta d’un disc anomenat de Phaistos, descobert a Creta l’any 1908 i datat cap a l’any 2000 a.C. consistent en un disc pla d’argila, d’uns 20 cm de diàmetre, amb una línia en espiral amb 31 caselles en una cara i 30 a l’altra i on ja apareixen 8 caselles amb ocells molt grans -tal vegada oques-.
A la península la referència més antiga d’aquest joc la trobem l’any 1587 quan, el florentí Francesco de Médicis obsequià al rei Felip II amb aquest joc que, ràpidament, causa autèntic furor a les diferent corts europees.

Una curiositat que ens aproxima al joc

És interessant apuntar que l’oca, des de l’antiguitat, ha estat considerat un animal totèmic de caràcter benèfic que acompanyava les ànimes en el seu viatge a l’infern, per tot això, ha tingut des dels seus orígens, un fort component esotèric.
El llenguatge simbòlic de l’oca el trobem, però, en el peu. Si ens fixem en la seva petja descobrirem una imatge que ens recordarà, ni més ni menys, que a la creu de l’Orde del Temple que, curiosament, tant va marcar la història d’Ascó i de les Terres de l’Ebre.

Del Joc de l’oca a La corrida del ruquet!

El joc de l’oca es caracteritza perquè no requereix reflexió, ni càlcul, permet associar idees, aprendre coneixements i possibilita el joc entre generacions. Això ha fet que a partir del segle XVII inspirés infinitat de jocs educatius i moralitzants que s’anaven adaptant a tot tipus de temàtica (històrica, geogràfica, religiosa, científica, gastronòmica, política, propagandística…).
El convenciment de que tenim una riquesa patrimonial que cal conèixer i preservar però també, i no menys important, que cal  projectar amb orgull i seriositat, ens va conduir a crear aquest joc de La corrida del ruquet a semblança del de l’oca, amb la voluntat de fer una eina pràctica i àgil, a través de la qual, tot jugant, coneguéssim els nostres referents d’identitat. 
La corrida del ruquet vol ser un veritable laberint iniciàtic vers el coneixement d’aquest nostre patrimoni més significatiu de la mà d’aquest ruquet que tant identifiquem amb la nostra festa. Que Sant Antoni mos guardo!

Regles del joc:

De ruc a ruc i tiro a veam què hem surt
2.- Has pujat al llaüt! N’avances vuit
6.- D’Ascó és símbol el castell, per això n’avances un parell
10.- La foguera de Sant Antoni faria ballar la jota fins i tot al dimoni! Ves a la casella 19
12.- Si birla fas, tres avançaràs
17.- De barca a barca (24), i tires una altra vegada
21.- Sant Pere Màrtir t’ajuda a avançar en la teva cursa. Ves a Santa Paulina (38)
26.- De dau a dau. Torna a tirar a veure què et cau
30.- Sant Antoni mos guardo! De prendre mal i de fen, per això avancem fins al tren (35)
31.- A la sínia has caigut i una tirada has perdut
34.- Al Pas de l’Ase t’estaràs fins que un tres no trauràs
44.- A la Roca de la Bruixa t’hi estaràs fins que un tres no trauràs
48.- La Processó de l’Angelet! En comptes set
52.- A la Capelleta del Carme has arribat, avança la novena com és arrelat (61)
57.- A la vora del riu no t’hi facis el niu. Retrocedeix fins a l’inici
62.- El caragol sols surt quan plou. Espera fins que algú caigui en una casella que tingui un nou

Idea, comentari històric i regla del joc: Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M Raduà Serra (Majorals de Sant Antoni d’Ascó 2004/2006)
Il·lustració: Jaume Ferrús Serra
Edició: Associació Cultural Lo Llaüt. Ascó
Imprenta: Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 1000 jocs
Ascó, gener de 2005
Dipòsit legal T-1715/2004