(...)"Veus?, des d'aquell coll, anomenat 'del Moro', el general Franco dirigia les seves tropes durant la batalla de l'Ebre. Ara anirem al pla de Pladellàs, a Camposines, des d'on el general Vicente Rojo dirigia els soldats republicans. Podem passar per Corbera i visitarem el poble antic, que va quedar destrossat completament per les bombes de la legió Còndor, i encara veurem les cases en runes i l'església sense sostre. I també passarem pel monument als requetés del Terç de Montserrat, a Vilalba, i pel monument a la Pau que hi ha a la cota 705 de la serra de Pàndols...". Tots aquests punts, i també refugis antiaeris, i trinxeres, i nius de metralletes, i dues exhaustives exposicions permanents de material bèl·lic i documentació arribada d’arreu de l'Estat Espanyol, ubicades a Gandesa i Corbera d'Ebre, són alguns dels elements que formaran part del futur gran museu al descobert sobre la batalla de l'Ebre, un projecte que convertirà tota la comarca de la Terra Alta en un testimoni reconstruït d'un enfrontament bèl·lic sagnant que va succeir fa mig segle. Cinquanta anys que han anat degradant indrets claus de la batalla (...) explica Anton Monner, director del Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre ( CEBE ), ubicat a Gandesa (1).

(...) La Ribera d’Ebre, durant els darrers anys ha recuperat el protagonisme del seu riu com a nucli de desenvolupament turístic de la zona amb el projecte de navegabilitat que actualment ja és una realitat des de les Móres al mar i, properament, ho serà fins a Riba-roja d’Ebre. Des del Consell Comarcal es prepara una oferta completa on hi seran presents la història, el patrimoni, la cultura, la natura, l’oci i el temps lliure, -aquesta promoció turística es fa a partir de la creació de tres rutes: la del Camí de Sirga, la del Temple i la dels Ibers-.

(...) La ruta dels ibers destacarà els principals jaciments incidint principalment en els del Castellet de Banyoles i Sant Miquel de Vinebre.

(...) Amb aquesta iniciativa es pot descobrir part de la història de la comarca de la Ribera d’Ebre, a través del seu patrimoni arqueològic. El Castellet de Banyoles de Tivissa, Sant Miquel de Vinebre i el barranc de Gàfols de Ginestar són tres dels jaciments que ens permeten avui poder disfrutar de l’experiència de conèixer l’important procés històric que va tenir lloc durant el primer mil·leni abans de la nostra era, juntament amb altres quaranta jaciments ibèrics i preibèrics localitzats a la comarca.

(...) L’establiment ibèric de Sant Miquel de Vinebre s’emmarca entre el darrer quart del s.II aC. i la segona meitat del s.I aC, essent l’última senyal ibèrica del llarg procés històric que va concloure a conseqüència de la romanització del territori. (2)

Aquests dos articles apareguts recentment en la premsa escrita m’han fet reflexionar sobre la necessitat imperiosa d’educar per respectar i per conservar el PATRIMONI.

El tema és més difícil del què ens podem imaginar. I ho és perquè a voltes costa reconèixer què és patrimoni. Dit d’altra manera, difícilment donem més importància a allò que estem acostumats a veure, a allò que hem fet o vist tota la vida, i reproduïm sovint d’esma allò que ens han ensenyat sense valorar-ho.

En aquest sentit el primer dels articles il·lustra molt bé aquesta idea. La Guerra Civil, amb tot el drama que suposà per la nostra comarca amb els efectes de la Batalla de l’Ebre, ha estat massa sovint oblidat, s’ha fet poc treball d’investigació i no s’ha valorat l’escenari dels fraternals enfrontaments. Així, hem hagut d’esperar seixanta anys per tal que algú s’adonés que conservant tots els fragments d’aquella cruenta part d’història potser podríem entendre millor què som i què no hem de ser i, a més, podria esdevenir un element cultural dinamitzador de l’economia de la zona. D’ençà aleshores ha sorgit la necessitat de recuperar i mantenir un patrimoni que teníem voluntàriament oblidat, i s’han començat a aixecar plànols d’antigues zones atrinxerades, s’adeqüen refugis, s’està inventariant material bèl·lic de procedència diversa, s’han organitzat exposicions i, fins i tot, s’ha publicat un estudi centrat en la Terra Alta on s’aventura la possibilitat de fer un gran museu a l’aire lliure sobre la Batalla de l’Ebre... S’està recuperant, en definitiva, aquella part del patrimoni al qual ningú donava importància i que havíem deixat perdre.

El segon dels articles exemplifica millor la idea que tothom té de patrimoni. Quan es parla de restes de fa dos mil anys tothom té clar que aquelles pedres formen part del món de l’arqueologia, de la història més llunyana. Fins m’atreviria a dir que èticament entenen que s’hagin de conservar: és el patrimoni en majúscules!.

Però, com deia abans, el patrimoni és molt més ampli. Les creences i els costums religiosos, la gastronomia, la parla i les seves particulars variants, l’arquitectura, les construccions en pedra seca, l’etnografia pròpia de cada indret, entre molts altres, formen part d’aquest patrimoni que cal descobrir arreu i constantment, i que cal conservar, valorar i respetar com a recurs turístic.

En aquesta línia ja em manifestava en el núm. 7 de MALPÀS, allà pel maig de 1995. Aleshores opinava i defensava la necessitat de crear infrastructures i equipaments capaços d’acollir qualsevol iniciativa que conduís a recuperar el patrimoni local com a recurs per dinamitzar culturalment i econòmicament el poble i la comarca. Aleshores la meva aportació ja arrancava des del punt de vista cultural i com a perspectiva el món de l’educació, i avançava la idea de crear un lloc d’acollida al poble –a tota la Ribera, ara com ara, no hi ha cap casa de colònies-:

Caldria que els joves visitants haguessin de fer una estada d’almenys un dia al poble. S’haurien de preparar unes instal·lacions i uns equipaments adreçats a aquest col·lectiu, seria una casa de colònies o un alberg –es donaria feina a la gent (3).

I malgrat no ser dels que creu que el turisme ha de ser la solució i panacea per enriquir la comarca, si que pot ser una alternativa per una minoria de població que pot viure del sector serveis. Hi ha exemples:

¨ la iniciativa privada a Móra d’Ebre amb Riu Natura i a Riba-roja amb Badia Tucana són exemples d’empreses que han avocat els seus esforços cara el turisme

¨ la recent proposta de crear el museu de la Batalla de l’Ebre a la Terra Alta, ha obert noves expectatives a la comarca veïna, que s’afegirà a iniciatives que ja funcionen i de les que en el seu dia tothom en dubtava (Museu Picasso a Horta, ecomuseu dels Ports, ruta dels vins o ruta del modernisme amb la cooperativa de Pinell de Brai obra de Martinell...)

¨ la mateixa fira de Rasquera, senzilla i casolana si voleu, però que ha esdevingut un referent tradicional n’és una altre exemple

¨ o l’invent d’escenificar el setge al Castell de Miravet que, en pocs anys, ha generat un interès impressionant pel poble que s’ha sumat a l’atracció que suposa l’artesania de la terrissa

Ara bé, per tal que funcionin aquestes iniciatives cal, com dèia aleshores, crear els

equipaments necessaris: disposar de cases de colònies o cases de pagès, creure en les possibilitats turístiques del propi territori, dissenyar materials que serveixin de recurs a les possibles visites... i, inventar!

En l’article abans esmentat de MALPÀS ja proposava fer un museu de la Batalla de l’Ebre –els de la Terra Alta se’ns han avançat-. Aleshores deia:

La batalla de l’Ebre: on millor que les comarques de l’Ebre per mostrar i ensenyar aquesta part de la nostra malaurada història més recent. Itineraris per la serres de Cavalls i Pàndols, passant per Corbera, Camposines i la Fatarella, s’haurien de complementar amb el ja tant antic projecte de crear el “museu de la batalla de l’Ebre”, un museu però que fos atractiu, amb audiovisuals, aplicacions multimèdia i maquetes que mostressin el desenvolupament dels fets. No costaria pas gaire condicionar alguna zona amb trinxeres i refugis, i els alumnes podrien entendre molt millor aquelles batalletes que mai volen escoltar dels seus avis.

No cal dir que paral·lelament es podrien oferir altres possibilitats com sortides amb cavalls, mountain-bike, piragüisme, esports… A més de tallers basats en activitats tradicionals de la Ribera com podria ser el treball del canyissaire, el terrissaire, el picapedrer, l’apicultor… (4)

A la Ribera, sembla, es comencen ara a adonar d’aquestes necessitats:

¨ recentment fou notícia Móra d’Ebre per l’aprovació per part de l’ajuntament de la creació d’una mena de centre etnogràfic on es formarà a futurs monitors que hauran de tenir cura d’ensenyar –a grups escolars o visitants diversos-, els mètodes i sistemes tradicionals de regadiu i conreu de la terra, amb l’objectiu més endavant de convertir el centre en un gran recurs o eina turística per conèixer el patrimoni

¨ en la mateixa línia a Vinebre s’està construint una casa de colònies i s’ha previst condicionar l’accés al poble des d’un embarcador proper al pas de l’ase i a les restes del poblat ibèric de Sant Miquel

Amb tot, assenyalaria una darrera premisa per tal que tot plegat funcioni: no mirar-se el melic i ser capaç de veure tota la panxa!, dit d’altra manera, si el que es vol és que el patrimoni local esdevingui un recurs capaç de dinamitzar culturalment i econòmicament el poble, s’haurà de comptar amb una planificació a nivell comarcal, de tal manera que tota la Ribera sigui un aparador de possibilitats turístiques lligades de tal manera que, qui vingui, pugui planificar la seva estada de forma atractiva i amb els recursos que abans indicàvem a l’abast.

D’aquí la necessitat d’inventar que abans deia. No tots els pobles tenen un gran castell o una tradició terrissaire que els converteix en objectiu turístic, però poden crear els seus atractius: la gestió de les visites a la central nuclear podria ser un camí molt important d’atracció turística que hauria d’anar acompanyada amb l’edició de materials que la fecin entenedora, facilitant la possibilitat de pernoctar al poble i, per tant, ofertant activitats alternatives com les anteriorment apuntades a més de visites ben guiades pel casc antic amb dossiers de treball adreçats als alumnes –els famosos crèdits-, possibilitat de visitar el necessitat museu etnogràfic de la vila, gestionar sortides diverses pel riu fins a Miravet, o als poblats de Vinebre o del Castellet de Banyoles a Tivissa, o al futur museu de la Batalla de l’Ebre abans esmentat, o fer sortides en BTT...

Per fer això, però, cal el compromís i l’actuació dels diferents ajuntaments i, per descomptat, del Consell Comarcal, altrament dificilment sorgiran iniciatives privades i continuarà el degoteix migratori cap a zones on hi ha més possibilitats de treball però on, dificilment, és viu millor que aquí.

(1) Fragment de l’article “Dels soldats al turisme” extret del Setmanari L'EBRE, 24 de setembre

de 1999.

(2) Fragment de l’article “El Consell Comarcal promociona La Ruta dels Ibers” extret de LA

VANGUARDIA, 9 d’octubre de 1999

(3) Consideracions sobre el projecte de navegabilitat per l’Ebre. Revista MALPÀS núm. 7, maig de 1995. Pàgina 14.

(4) Consideracions sobre el projecte de navegabilitat per l’Ebre. Revista MALPÀS núm. 7, maig de 1995. Pàgina 15.

Biel PUBILL i SOLER

Article d’opinió aparegut al número 27 de la revista MALPÀS corresponent al mes de setembre de 1999