SANT ANTONI MOS GUARDO
SANT ANTONI: PATRÓ D'ASCÓ I PATRÓ DELS ANIMALS
A l’entorn del dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, la vila d’Ascó s’endinsa en la seva Festa Major d’Hivern.
Sant Antoni Abat va néixer a Egipte al segle III després de Crist. Diu la llegenda que va visitar Barcelona per guarir la filla d'un governador, a qui se li havien posat mals esperits al cos. Durant l'estada se li va acostar una truja amb un garrinet (un tocinet) esguerrat, que no podia caminar. El Sant el va sanar, i la truja, agraïda, el va seguir des de llavors ençà per tot arreu. Així que no és extrany que la imatge de Sant Antoni Abat sempre estigui acompanyada d'un tocinet, i que se'l conegui també com Sant Antoni del porquet.
D'aquesta manera que no és gens estrany que Sant Antoni sigui tingut per patró dels animals, especialment dels domèstics i que des de molt antic, la gent que tenia bestiar celebrés la seva festa i dugués a beneir els animals. I si tenim en compte l'estreta relació entre els animals de treball i l'agricultura, no pot sorprendre tampoc que els pagesos el veneressin de temps remots.
El cristianisme celebra la figura de Sant Antoni des de fa 17 segles. Al poble, a Ascó, no se sap ben bé des de quan es commemora, encara que la tradició indica que ve de molt lluny, i les persones més grans d'Ascó sempre recorden haver celebrat aquesta festa igual que els seus avantpassats.
Ascó sempre ha mostrat una gran devoció per aquest Sant, i en aquestes jornades festives s'hi combina un vessant més lúdica amb el fet religiós.
Càrrecs
La Festa de Sant Antoni a Ascó perpetua moltes tradicions, començant pels càrrecs que ostenten tres persones com a organitzadors i vetlladors de la festa: estem parlant del Clavari i els Majorals. Aquestes tres persones són les encarregades juntament amb el Mossèn de preparar les diferents activitats de la Festa. Tenen un paper cabdal i un compromís i una dedicació a la Festa per tal que tot surti com està previst.
Les figures dels Majorals tenen una vigència de tres anys, i durant aquest període estan al capdavant de la Festa. D’entre els Majorals, i de forma rotatòria, un d’ells ocupa el càrrec de Clavari, que es diferencia dels altres ja que durant aquell any s’encarregarà de custodiar la imatge del Sant a casa seva.
No hi ha acord sobre l’origen de la figura del Clavari, ja que per una banda es relaciona amb la figura de tresorer que formava part de l’administració municipal de l’edat moderna, i que hauria perdurat fins als nostres dies gràcies a la Festa. Però per altra banda també s’explica que antigament la imatge del Sant no anava per les cases com avui dia, sinó que romania en una capelleta, i el Clavari, és a dir, qui tenia les claus de la capelleta, s’encarregava de netejar-la, d’arranjar els petits desperfectes i obrir-la perquè la resta de veïns poguessin visitar-la i realitzar les seues oracions.
Ser Majoral de la Festa és un atractiu per molta gent que vol viure intensament aquests dies d’esbarjo continuat, a més que una satisfacció per totes aquelles persones que han anat passant el relleu cada tres anys i convertint la Festa en un dels millors reclams d’Ascó per la singularitat de les activitats i l’hospitalitat dels veïns.
A hores d’ara el llistat de Majorals arriba fins l’any 2024, sens dubte una dada que indica la vitalitat d’aquesta Festa que barreja tradició i devoció. El proper mes de gener de 2004 seran tres noves persones qui agafaran el relleu i iniciaran un nou trienni de Majorals, ells són en Miquel Ferrús, en Biel Pubill i en Josep M. Raduà.
La plega i recollida de llenya
La vespra de la festa, i durant tot el dia, es fa la recollida de la llenya que els veïns han deixat a la porta de les seues cases i que servirà per alimentar la gran foguera que roman encesa a la Plaça de l’Església els tres dies de la Festa.
I per la tarda de la vespra es realitza una altra plega, en aquesta ocasió una recollida de diners, que temps enrere servia per ajudar a sufragar les despeses de la festa. El Clavari, els Majorals i el Mossèn acompanyats pels acords de l’Agrupació Musical d’Ascó fan el recorregut per tots els carrers i places del poble juntament amb un carret d’intendència carregat de vi i dolços típics.
La música de la Plega serveix, sens dubte, per anunciar l’inici de la festa i per escampar l’esperit lúdic per tots els racons del poble.
Els tres tombs i els animals
El primer dia de la Festa es celebren els Tres Tombs, una tradició habitual a diverses viles i ciutats de Catalunya, encara que Ascó amb la particularitat que el recorregut varia cada any en funció de la casa del Clavari de l’any anterior, ja que s’ha de passar a recollir la imatge del Sant que ha estat custodiada durant tot l’any per una família del poble. El lloc i hora de concentració és la Plaça de l’Església a les 9 del matí el primer dia de la Festa i es compta amb la participació de l’Agrupació Musical d'Ascó, que amenitza tot el recorregut. Un itinerari que passa ineludiblement pels carrers de la Vila Closa, o sigui, anar a fer la volta a la Mola –un dels carrers típics d’Ascó i amb una curiosa forma de ferradura- passant pels carrers Major, Plaça Nova, de Baix.
Els Tres Tombs estan encapçalats pel Clavari que agafa el relleu i acompanyat pels seus Majorals, que realitzen el recorregut muntats en un cavall, igual que molts dels veïns del poble que porten els seus animals: majoritàriament rucs, matxos i mules, cavalls i gossos.
Després d’haver anat a cercar el Sant a casa del Clavari de l’any anterior, i ja de tornada a la plaça de l’Església, el Mossèn s’encarrega de realitzar la benedicció dels animals i els Majorals procedeixen al repartiment del Pa Beneït
Entre els més grans del poble, alguns d’ells habituals genets de les curses que es realitzen aquests dies, sempre han mantingut la creença que calia que l’animal estigués beneït per poder anar a córrer i perquè no prengués mal la resta de l’any.
Cal dir que des de finals dels anys 80 es dóna una petita gratificació econòmica als animals més ben guarnits dels Tres Tombs.
La devoció
El primer dia de la Festa, i després dels Tres Tombs, hi ha la Missa Major cantada per l’Orfeó d’Ascó en honor a Sant Antoni, amb la presència del Clavari i els Majorals, la Pubilla i les Damisel·les i les Autoritats Municipals. L’església s’omple per honorar al Patró, i posteriorment acompanyar en processó la seva imatge a la casa del nou Clavari, on romandrà al llarg de tot un any.
Les corrides
Un dels elements més importants de la Festa, i que compten amb presència de nombrós públic més important són les Corrides, que és forma com a Ascó s’anomena les curses de cavalls, matxos i rucs. Aquestes curses o corrides es realitzen al Circuit de Sant Antoni de la Fontxinxella, a les afores del poble, i des de l’any 2000 es va recuperar un dia de corrides dins del casc urbà del poble, en concret, al carrer dels Clots, com s’havia anat fent fins als anys 60.
Les curses compten amb cavalls, matxos i rucs. No hem d'obviar que aquests animals han tingut una importància cabdal en el treball agrícola, en el transport i en la comunicació fins el segle present, tot i que a causa del progrés actualment han quedat en un segon terme o bé han quedat relegats als aspectes lúdics, Tot i això, es conserven les corrides, cosa que dóna continuïtat a una de les tradicions més esperades.
Els premis pels guanyadors i participants de les corrides són prou importants, encara que cal remarcar el manteniment de premiar els tres primers classificats tal com marca la tradició, o sigui, gall pel primer, gall pel segon –abans era gallina o pollastre-, i ceba pel tercer.
Abans, l’últim dia de la Festa, que coincidia amb la festa en honor a Sant Sebastià, es realitzava una segona cursa, l’esprint, de menys distància però a més velocitat, cosa que el feia molt més intens i emocionant. L’esprint encara es realitza, ara, el segon dia de corrides.
La tradició diu que qui guanya les corrides és l’animal i no pas el genet, per la qual cosa, sovint s’emporta el premi l’animal que arriba a la meta, encara que hagi deixat el genet pel camí.
Com a fet curiós, podem esmentar que qui dóna la sortida de les corrides ho fa amb una frase feta molt típica d'Ascó: Sant Antoni mos guardo, una forma d'encomanar-se al Patró per evitar que els animals i els genets prenguin mal.
A ASCÓ, PER SANT ANTONI, JOCS TRADICIONALS I CORRIDES DE CAVALLS, RUCS I MATXOS
La festa major d’hivern d’Ascó, el 17 de gener, es caracteritza per preservar encara avui, amb tota la seva singularitat, una de les tradicions que ahir més identificaven la festivitat de Sant Antoni: les corrides de cavalls, rucs i matxos.
Recordem que arreu, i sobretot a pagès, Sant Antoni esdevenia una data assenyalada en el calendari festiu ja que és considerat patró dels animals i de les feines vinculades al camp. La benedicció dels animals i els tradicionals tres tombs, així com diferents corrides eren fets habituals en moltes poblacions. La dècada dels seixanta però suposà un punt d’inflexió d’aquest corpus d’actes tradicionals. La progressiva i continua substitució dels animals en les tasques del camp per tractors i altres sistemes mecanitzats suposà la ràpida davallada d’aquests, desapareixent del paisatge rural.
Els pobles que banya l’Ebre no van escapar a aquest procés que acabem de descriure i aviat van deixar de celebrar corrides d’animals – al voltant dels anys setanta pràcticament ja no se’n feien -.
Tanmateix a Ascó, si bé en un primer moment la construcció de la central nuclear a principis dels setanta, amb la conseqüent demanda de llocs de treball, accelerà l’abandonament de molts camps de conreu i la pèrdua de muntures, als vuitanta el benestar econòmic i l’afecció als cavalls va fer que augmentés sensiblement el nombre d’animals. Així mateix, el fet que les corrides de cavalls, rucs i matxos estiguessin íntimament arrelades als tradicionals actes de la festa major d’hivern ajuden a entendre com excepcionalment s’han pogut mantenir ininterrompudament perdent-se en la memòria del temps.
Ingredients de la festa
Repic de campanes i enlairada de coets anuncien l’inici de la festa. A continuació l’agrupació musical local omple de so els carrers del poble mentre el Clavari 1 i els dos Majorals fan la tradicional plega 2 . Els tres tombs, amb el seguici de tots els animals ben guarnits (cavalls, rucs, gossos, gats, moixons… fins i tot porquets o tortugues), acaba al pla de l’església amb la benedicció dels animals i el repartiment de Pa Beneït a tots els participants. La Santa Missa posa punt als actes religiosos i obre les portes als actes lúdics i festius entre els quals hi ha la ballada de jota, sostenint una coca al voltant de la foguera, les tradicionals corrides i els jocs de plaça.
Les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos.
Si bé l’origen és incert podem apuntar que el fet que comporta la pròpia festa, la trobada d’animals, originés la confrontació entre els propietaris i s’encetés una pugna per veure quina era la millor muntura o bé qui era el millor genet 3. Aquesta competència, que secularment s’establiria entre persones d’un cert status, s’aniria arrelant lentament fins a convertir-se en un acte de referència dins la festa – pensem que en els segles passats no tothom tenia la fortuna de tenir un cavall, i els matxos i els rucs, dels quals depenia en molts casos la subsistència familiar, eren prou apreciats com per fer-los patir i córrer el perill de prendre mal -.
Prevista la confrontació, calia establir el recorregut i els premis. El circuit tradicional que recorden els més grans transcorria des de l’entrada al poble, venint de Flix, fins al bell mig d’aquest remuntant la costa del c/ Clots. Aquest però es va canviar en el moment en que es van pavimentar els carrers ja que els animals lliscaven i queien. El raval de la Fontxinxella primer, i al barranc de la Peixera després, van ser escenari de les corrides fins a la darrera dècada de segle passat. L’empenta dels afeccionats als cavalls, l’augment progressiu de participants en les corrides així com la predisposició de l’Ajuntament va fer decidir aquest a construir l’any 1995 un circuit exclusiu per aquestes competicions a l’esmentat barranc de la Fontxinxella.
La construcció del circuit i l’augment espectacular en la dotació dels premis 4 van fer d’esquer per tal que molts genets d’hípiques allunyades de la comarca, sobretot de la costa, veiessin amb molt bons ulls portar els seus cavalls a les corrides. Contradictòriament el resultat fou negatiu. Els genets locals van deixar de córrer. Els motius eren clars i comprensibles: el perill que suposava un circuit el·líptic, molt tancat en les corbes, així com el frec a frec amb cavalls preparats i especialitzats en aquest tipus de cursa feia molt perillosa la participació.
Calia trobar una solució, i aquesta arribà al gener del 2000, a iniciativa del Clavari i els Majorals 5 que van organitzar una corrida exclusiva pels veïns del poble, al tradicional circuit del carrer dels Clots. Per això van haver d’omplir els prop de cent metres de la costa amb un gruix d’uns quatre dits d’arena. La recreació fou tan ben aconseguida que no decepcionà l’expectativa creada. La gent aplaudia emocionada als genets, entre els quals hi havia alguna amazona. Els animals corrien a tocar de la gent, aixecant arena que era festejada per tothom. Els rucs provocaven la hilaritat del públic, fent caure els joves genets – normalment nens i joves -, canviant el sentit de la carrera, endinsant-se pels carrers adjacents… I per fi els premis tradicionals: galls pel primer i segon, i ceba pel tercer.
Des d’aleshores, si voleu gaudir de les corrides de cavalls, rucs i matxos, no deixeu de venir a Ascó per Sant Antoni. Podreu veure’n durant dos dies de molt ràpides i trepidants al circuit de la Fontxinxella, i el darrer dia una de tradicional i emotiva, la de la costa del carrer dels Clots.
Recuperació de jocs tradicionals de festa a la plaça
L’Associació Cultural Lo Llaüt, d’Ascó, porta una pila d’anys intentant dinamitzar l’activitat cultural de la població. En aquesta línia la recuperació dels jocs d’abans ha estat una preocupació constant des dels inicis, duent a terme una important tasca de sondeig, entrevistes i recopilació de material gràfic sobre el tema. Aquest interès s’ha concretat en la progressiva consolidació en la recuperació d’alguns jocs tradicionals típics de la festa que tenien com escenari la plaça.
La recerca ha confirmat la pràctica de jocs que, avui, són usuals en qualsevol festa de barri o d’escola, com ara l’estirada de corda; la trencada de tupins, la corrida de l'ou; les corrides de sacs, les corrides aparellats (amb una cama lligada a la de l'altra parella), les corrides a peu … així com la d’alguns jocs que són propis de les ginkames com ara donar-se coca sucada en xocolata - per parelles, però ambdós amb els ulls tancats-; mossar una poma dins un cubell ple d'aigua; collir monedes d'una olla plena de farina - havent-se mullat, prèviament, la cara- o la paella emmascarada amb monedes de duro enganxades amb vesc; corrides en bicicleta - o, més antigament, amb moto passant per damunt taulons, fent ziga-zaga -…
Un altre joc íntimament lligat amb la convivència dels animals era la corrida de la forca - avui en diríem curses d'anelles -. En aquestes tant podien participar cavalls com rucs. Els participants, dalt dels seus animals, sortien corrents pel pla de l'església baixant pel camí de davant el fossar vell que conduïa a la Placeta, des d'allí baixaven cap al carrer del Riu i torçaven pel primer brancal a l'esquerra, carrer Trinquet a munt, per entrar pel Perxe de Ca Pere Sans cap al carrer Hospital i de nou cap al pla de l'església. Així anaven donant tombs i, cada cop que passaven per la línia de sortida, intentaven fer passar la forca que duien pel mig d'alguna de les arnelles que penjaven d'una corda travessada de costat a altre de carrer. Com més ràpids anessin en fer el tomb, més possibilitats d'aconseguir alguna arnella.
El buidatge bibliogràfic també ens ha donat la raó en quan a la pràctica secular de jocs com ara el de birles. Així, a la Carta de Població de la nostra vila, que data de l'any 1614, en el capítol 57 s'indicava: Ytem que todos los juegos de cualesquier manera sean, son del Señor, y puede de ellos hacer, á su voluntad exepto el de las birlas 6. A aquest joc s’hi va arribar a jugar fins al primer terç de segle passat, havent-se localitzat dues birles a la casa museu propietat de Carmel Biarnés.
Ha estat gratificant, però, trobar referències a jocs que s’havien oblidat i que ignoràvem, com ara els concursos de collir aulives 7 (les darreres es van organitzar als anys cinquanta en el marc de la festa de Sant Isidre) i en els quals individualment o bé per parelles s’havia de recollir de terra tantes aulives com es podia i posar-les al cabàs en un temps establert.
També per Sant Gregori es feien jocs amb animals com la “(…) bola ensabonada dins d'un clot d'aigua fet a terra i que s'havia d'agafar amb una sola mà sense baixar del ruc. Llums encesos penjats a la bragueta i córrer(…)” 8 - aquest joc avui encara es pot veure a Prat de Comte -.
Un altre informant ens va explicar un joc que hem pogut identificar com el cos de pedres que Joan Amades havia vist jugar a La Granadella recollint-lo al Costumari Català. Ens va explicar dos variants. En un costat de la plaça es posaven tants cabassos com participants, i a l'altre extrem un cabàs ple de pedres. Aleshores s'iniciava la corrida. Cada cop que un corredor passava per davant el cabàs podia agafar una pedra - sols una -, i quan passava per davant del seu la deixava. La corrida continuava fins que no quedava cap pedra al cabàs comú. Llavors es contaven les pedres que tenia cadascú, guanyant qui en tingués més.
L'altra possibilitat de joc, conegut com a corrida del cabàs – i que no ha deixat de practicar-se en alguns pobles de la Terra Alta com Prat de Comte - consistia en posar tants cabassos a terra com corredors hi hagués. Aleshores es feien fileres davant de cada cabàs i es deixaven a terra de deu a quinze palets de riu, equidistant entre ells un metre, més o menys. Calia anar plegant una a una, cada pedra, sortint des de la posició del cabàs i portar-la al cabàs propi guanyant, lògicament, qui acabava primer la recollida..
Per Sant Antoni, a Ascó, el pla de l’església és el marc ideal per dur a la pràctica la recuperació d’aquests jocs. A la plaça s’hi concentra tothom per ballar la tradicional jota en torn la foguera. Aprofitant la gresca i la distensió es realitzen, simultàniament, alguns dels jocs descrits com ara una doble tirada de birles, una trencada de tupins, l’estirada de corda (per sexes i entre casats i solters), la corrida del cabàs i la corrida de la forca.
Des d’aquestes línies resteu invitats a assistir a la nostra festa de Sant Antoni i a participar activament en els nostres jocs.
Biel Pubill i Soler
1 El Clavari és el responsable de vetllar la imatge de Sant Antoni tot l’any, a casa seva, i de programar, junt amb els dos Majorals, els actes per la celebració de la diada.
2 Consisteix en recollir els troncs i la llenya que els veïns han deixat apilada a les voreres, i que servirà per mantenir encesa la foguera de Sant Antoni, al pla de l’església, els tres dies que dura la festa.
3 Així és com s’explica l’origen de molts jocs i esports tradicionals. Veure MORENO PALOS, C. Juegos y Deportes tradicionales en España. Ed. Alianza. Madrid (1992)
4
| Raval de la Fontxinxella (1984) |
Circuit de Sant Antoni de la Fontxinxella (1999) |
Participació 500 pta.
1r gall i 5.000 pta.
2n gall i 3.000 pta.
3r ceba i 1500 pta.
|
Participació 4000 pta.
CAVALLS
1r gall i 17000 pta.
2n gall i 14000 pta.
3r ceba i 12000 pta.
MATXOS
1r gall i 12000 pta.
2n gall i 10000 pta.
3r ceba i 8000 pta.
RUCS
1r gall i 9000 pta.
2n gall i 7000 pta.
3r ceba i 5000 pta.
|
|
1ª CURSA DE PURA SANGS
1r trofeu i 200.000 pta.
2n trofeu i 100.000 pta.
3r trofeu i 50.000 pta. |
